Esteu aquí

L'obra de la setmana #125

Retaule de la Mare de Déu i sant Antoni Abat
dilluns, 14 gener, 2019

L'obra de la setmana és 'Retaule de la Mare de Déu i sant Antoni Abat', un conjunt d'autor anònim procedent de Gerb, a la Noguera, esculpit cap a 1378-1390.

El retaule que presentem aquesta setmana és un magnífic testimoni de la important escola escultòrica que es va desenvolupar a les terres de Lleida a partir de la segona meitat del segle XIV, un corrent liderat per diferents artistes que es va especialitzar sobretot en la realització de grans retaules de pedra com el que es conserva al museu. El 'Retaule de la Mare de Déu i sant Antoni Abat' procedeix de la desapareguda església del Salvador de Gerb, un petit poble a tocar de Balaguer, la capital de la Noguera. És un conjunt de mida i qualitat mitjanes especialment interessant perquè ha conservat íntegrament les diferents peces del conjunt i la viva policromia que les decora. Tot i que no se'n coneix l'autor, l'estil de la talla s'ha vinculat a l'escultor i arquitecte Guillem Solivella, una figura molt vinculada a Jaume Cascalls que va ser mestre major de la Seu Vella de Lleida i està documentat treballant a Gerb en els anys en què s'ha datat l'obra.

Com és habitual en els grans retaules de pedra, el conjunt procedent de Gerb combina tres elements: escultures exemptes, relleus esculpits i una estructura arquitectònica que articula i completa l'obra. El retaule té doble advocació, una característica present en altres obres similars, i està dedicat, com el seu nom indica, a la Mare de Déu i sant Antoni Abat. A cada dedicació li corresponen dues escenes narratives que flanquegen la imatge sagrada respectiva. Així, a l'esquerra de Maria hi veiem dos episodis clau de la seva divinització: la mort o dormició de la Mare de Déu i la seva coronació al cel, un cop hi ha ascendit en cos i ànima.

Pel que fa a sant Antoni Abat, les escenes escollides són dues de les més populars de la llegenda hagiogràfica del sant, totes dues vinculades a les conegudes "temptacions de sant Antoni", durant les quals Satanàs intenta forçar l'eremita a renunciar a la seva fe. Al compartiment inferior hi veiem l'intent del maligne de seduir el sant disfressat de dona voluptuosa que li ofereix el seu cos i diverses peces d'or. Antoni, que endevina les intencions del dimoni, s'envolta d'una foguera per protegir-se. A l'escena superior veiem un grup de diables apallissant el sant per forçar-lo a abjurar de les seves creences. L'aparició miraculosa de Déu, del qual veiem la mà en la part superior, salvarà el sant d'aquesta tortura.

Sant Antoni Abat, la diada del qual se celebra aquest dijous, 17 de gener, és especialment popular a les terres de parla catalana. Justament la setmana que encetem és coneguda com "la Setmana dels barbuts" perquè coincideixen en el santoral tres sants que portaven barba: sant Antoni Abat, sant Pau Ermità (el dia 14) i sant Maure (el dia 15). Com esteu comprovant també en pròpia pell, la setmana dels barbuts és considerada la més freda de l'any. Que gaudiu de les festes de Sant Antoni arreu!

Més informació de l'obra aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)