Esteu aquí

L'obra de la setmana #130

Sant Jeroni penitent
dilluns, 18 febrer, 2019

L'obra de la setmana és 'Sant Jeroni penitent' (cap a 1495), de l'artista anònim conegut com el Mestre de la Seu d'Urgell (actiu el darrer terç del segle XV).

La taula que presentem aquesta setmana és una peça molt interessant dins del panorama artístic català del tombant del segle XVI. La pintura, extraordinàriament ben conservada, està dedicada a la figura de sant Jeroni d'Estridó, un teòleg cristià del segle IV que és considerat un dels grans doctors de l'Església catòlica. Com és habitual en l'època, el sant ha estat representat fent penitència en l'etapa en què va viure com un eremita al desert de Calcis. Amb un cos raquític, propi de la vida ascètica i de dejuni que hi portava, i pràcticament nu, només cobert amb un petit pany de puresa, Jeroni apareix agenollat davant de l'altar tot sostenint com pot una gran pedra que utilitza per donar-se cops al pit en senyal de penitència. 

Al fons de l'escena, a l'esquerra del sant, s'obre un paisatge profund i frondós, d'una gran bellesa, que contradiu el relat de la biografia del sant on es parla de la sequedat i esterilitat del desert on va residir durant quatre anys. Per què l'artista s'ha allunyat tant de les fonts escrites en aquest detall tan important per a contextualitzar l'escena? Podria tractar-se d'una llicència del pintor o, segurament, d'una referència simbòlica al motiu de la Font de la Vida. En la representació física de sant Jeroni, per contra, l'artista s'ha ajustat més a la llegenda hagiogràfica i ens el mostra com un home d'uns trenta anys, l'edat que efectivament tenia quan va fer d'eremita. Una imatge ben diferent de la de l'home vell i amb barba blanca que trobarem de manera habitual en l'època barroca.

La taula 'Sant Jeroni penitent', que ha conservat l'emmarcament original de formes totalment gòtiques, es trobava a la parròquia de Puigcerdà a principis del segle XX i és probable que provingui de l'antic convent dominicà d'aquesta vila pirinenca. L'obra fa parella amb un altre compartiment de característiques similars on hi ha representat l'episodi de l'Anunciació a la Mare de Déu i que també es conserva al Museu Nacional. L'autor de totes dues taules seria un mestre de nom desconegut que va treballar el darrer terç del segle XV a les comarques pirinenques de Catalunya, des de la Seu d'Urgell fins a Perpinyà, al Rosselló, on tenia probablement el taller. Aquest artista, que pren el nom de les sargues de l'orgue de la catedral d'Urgell, també conservades al Museu Nacional, té punts en comú amb la pintura francesa de l'època i mostra una forta influència de la pintura flamenca. La taula de sant Jeroni, per exemple, ha estat posada en relació amb models figuratius del taller d'Albrecht Bouts. Això no significa que el seu autor fos necessàriament originari de Flandes, però sí que tenia un coneixement profund de la seva pintura i n'utilitzava els models i les tècniques, com l'ús de la pintura a l'oli.

El Mestre de la Seu d'Urgell és un dels grans artistes en actiu a Catalunya en l'època en què Bartolomé Bermejo es va establir i treballar a Barcelona. Justament, la taula de 'Sant Jeroni penitent' serà una de les obres protagonistes de la visita del mes d'aquest cap de setmana, que es titula 'La Barcelona de Bartolomé Bermejo' i on es parlarà de l'ambient artístic de la capital catalana i d'arreu de Catalunya en els anys en què Bermejo va viure aquí. No us la perdeu!

Més informació de l'obra aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)