Esteu aquí

L'obra de la setmana #140

Figura jacent de la reina Maria de Xipre
dilluns, 29 abril, 2019

L'obra de la setmana és la 'Figura jacent de la reina Maria de Xipre' (cap a 1323), dels escultors Joan de Tournai i Jacques de França.

Aquesta figura esculpida és l'únic element que s'ha conservat del sepulcre de la reina Maria de Xipre, que fins a mitjans del segle XIX es trobava a l'església del convent franciscà de Sant Nicolau de Barcelona. Quan el monestir va ser enderrocat, arran de la desamortització de Mendizábal, l'estàtua es va dipositar al Museu Provincial d'Antiguitats, embrió de l'actual Museu Nacional. Les despulles de la reina, d'altra banda, es van dipositar a la catedral de Barcelona, on encara s'hi conserven.

Maria de Xipre o de Lusignan (1279-1322) va ser la tercera muller del rei Jaume II el Just, fill de Pere el Gran i nét de Jaume I el Conqueridor. Tot i que el rei ja tenia deu fills del seu segon matrimoni amb Blanca d'Anjou, va accedir a casar-se amb Maria perquè era la primera en la línia successòria del regne de Xipre. L’enllaç es va celebrar a la catedral de Girona el 27 de novembre de 1315. La nova reina tenia aleshores 35 anys, una edat molt avançada a l'època per a un primer casament. El matrimoni va durar set anys i fou poc afortunat. El fet que Maria no pogués tenir fills va frustrar les expectatives polítiques de la unió i va refredar la relació. Després de patir importants problemes de salut, Maria de Xipre va morir a Barcelona el 10 de setembre de 1322. Jaume el Just no va plorar gaire temps la seva mort. El dia de Nadal d’aquell mateix any es va casar amb la que seria la seva quarta i última esposa, la famosa Elisenda de Montcada.

L'escultura que presentem avui, d'una gran bellesa, ens mostra la imatge de cos sencer d'una dona estirada en posició frontal i amb el cap recolzat sobre un coixí. La figura va vestida amb un hàbit conventual molt senzill, propi dels franciscans, que ens indica que va ser enterrada en una de les cases d'aquest orde. Malgrat la imatge d'austeritat de la roba monacal, la presència inconfusible de la corona i el ceptre fan evident que la difunta era membre de la monarquia. Tot i que el rostre es troba força malmès, queda clar que no pretenia ser un retrat realista, ja que presenta unes línies facials molt neutres i poc individualitzades. Els peus reposen sobre la imatge d'un gos dorment, un símbol recurrent de fidelitat.

Un document de l'any 1323 ha permès atribuir aquesta imatge jacent a dos artistes d'origen nòrdic: Joan de Tournai, principal responsable de l'encàrrec, i Jacques de França, a qui s'hauria subcontractat una part de l'obra. Joan de Tournai va assolir una posició artística privilegiada a Catalunya durant els anys vint. La clau del seu èxit podria trobar-se en el fet d'haver introduït algunes tècniques decoratives que constituïen una pràctica habitual al nord de França, però que aquí, en canvi, eren pràcticament inèdites. En aquest sentit, un dels recursos ornamentals que li hauria donat més fama seria l'ús abundant dels vidres de colors en els acabats de les escultures. A part del vitrificat, Joan de Tournai també podria haver introduït a Catalunya una tipologia de sepulcre monumental inspirat igualment en els models francesos. Aquest monument escultòric estava compost per una estàtua jacent del difunt disposada a la manera d’una llosa sobre una caixa sepulcral rectangular decorada amb relleus. Tot sembla indicar que aquesta va ser la tipologia escollida per a la tomba de Maria de Xipre, que també mostra restes de la decoració de vitrificat que va fer famós el taller de l'artista.

Aquesta escultura jacent forma part d'una de les rutes de les Aventures artístiques que els Amics viurem aquest cap de setmana a les sales d'Art Gòtic. Que es parli o no d'aquesta imatge dependrà del camí que esculliu al llarg del recorregut. Us ho perdreu?

 

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)