Esteu aquí

L'obra de la setmana #144

Autoretrat
dilluns, 27 maig, 2019

L'obra de la setmana és l''Autoretrat' del pintor Antoni Fabrés i Costa (1854-1936).

El pintor i escultor Antoni Fabrés és un artista versàtil i virtuós que va gaudir d'un gran èxit en vida però que va caure en l'oblit de manera injusta després de la seva mort. Format a l'escola de Llotja, el 1875 va rebre un premi que li va permetre anar pensionat a Roma, ciutat amb la qual estaria estretament vinculat la resta de la seva vida. A la capital italiana va iniciar una trajectòria artística internacional que el portaria primer a París, on va treballar per al mateix marxant que Marià Fortuny, Adolphe Goupil, i després a Mèxic, on va ser nomenat Inspector General de Belles Arts pel president Porfirio Díaz. En deixar aquest càrrec, l'any 1908, va tornar a Roma, on va residir fins a la mort. Tot i que no va tornar a Catalunya, l'any 1925 Fabrés va fer una generosa donació de les seves obres a la Junta de Museus, actualment repartides entre la Casa del Comú de les Corts i el Museu Nacional.

L'obra que presentem avui és un dels tres autoretrats que el Museu Nacional conserva d'Antoni Fabrés, tots ells realitzats durant la seva etapa de maduresa, quan vivia a Roma després de tornar de Mèxic. De totes tres, però, aquest és l'única en què l'artista s'ha retratat pintant, fent explícit l'ofici que va marcar la seva trajectòria vital i professional. Fabrés s'ha representat dempeus, amb el pinzell en una mà i una voluminosa paleta a l'altra. El retratat està pintant sobre un llenç que amb prou feines intuïm i mira de fit a fit l'espectador, com si hagués estat interromput en plena feina artística.

Al quadre, Antoni Fabrés té els cabells gairebé del tot blancs, com correspon a un home que aleshores ja tenia 57 anys. El pintor va vestit de manera impecable amb robes elegants de tonalitats fosques que amb prou feines es poden distingir del fons, totalment negre. La figura apareix il·luminada per un focus lateral que cau amb força sobre el rostre i permet distingir el bust però no les cames, on no arriba la llum a causa del gran diàmetre de la paleta. El recurs de retallar la figura sobre un fons negre s'inspira en els retrats dels grans mestres barrocs del Segle d'Or espanyol, que Fabrés devia conèixer i als quals potser volia homenatjar. Els elements més il·luminats del retratat estan reproduïts amb gran detallisme amb una pinzellada solta i vibrant, com correspon a un artista virtuós que reprodueix la realitat amb una precisió gairebé hiperrrealista.

Per recuperar i reivindicar la memòria d'Antoni Fabrés, artista encara poc conegut i injustament oblidat durant anys, el Museu Nacional inaugura aquest dijous una exposició monogràfica per posar en valor la seva figura i la seva obra. Veniu a descobrir-la a partir de divendres!

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)