Esteu aquí

L'obra de la setmana #145

Sant Sebastià
dilluns, 3 juny, 2019

L'obra de la setmana és 'Sant Sebastià' (cap a 1460), de l'escultor renaixentista Andrea Bregno (1421-1506).

Sant Sebastià és un dels màrtirs més coneguts i venerats del Cristianisme. Tot i que el seu culte és molt antic i es remuntaria al segle IV, hi ha molt poques dades certes sobre la seva vida i la seva llegenda hagiogràfica es basa en unes actes de martiri redactades temps després. Segons aquests textos, sant Sebastià va néixer a mitjans del segle III a Narbona o a Milà i va esdevenir membre de l'exèrcit romà, arribant a ocupar el càrrec d'oficial de la guàrdia imperial sota el regnat de l'emperador Dioclecià. El sant s'havia convertit en secret al cristianisme i va començar a difondre aquesta fe entre els membres de l'exèrcit. Quan l'emperador se'n va assabentar va ordenar que el lliguessin a un pal al mig del Camp de Mart perquè servís de diana als arquers. Contra el que habitualment es creu, Sebastià va sobreviure miraculosament a aquest càstig i va ser curat de les ferides per la vídua Irene. Un cop guarit, va presentar-se de nou davant de Dioclecià, a qui va retreure la seva persecució contra els cristians. L'emperador va ordenar que fos bastonejat fins a morir, provocant, aquest cop sí, la mort martirial del sant.

El culte a sant Sebastià, inicialment molt circumscrit a la península italiana, va anar guanyant popularitat arreu d'Europa durant les edats mitjana i moderna a causa de la seva gran fama de protector contra la pesta. Les grans epidèmies que es van viure al món occidental a partir del segle XIV van fer que moltes poblacions el proclamessin patró o copatró i li rendissin culte, substituint en alguns casos el patronatge original.

L'escultura que presentem avui és un exemple paradigmàtic de la representació de sant Sebastià durant l'època renaixentista. La peça, de fusta policromada, ens mostra el cos jove i bell del sant totalment nu, cobert només per una calça curta i arrapada al cos. Al llarg de la seva anatomia, perfectament representada, s'hi poden veure les diferents ferides provocades per les sagetes, que hem perdut. Aquesta escultura, procedent de la col·lecció Plandiura, va ser considerada durant molts anys una obra anònima procedent del centre o el nord d'Itàlia. Darrerament s'ha atribuït a Andrea Bregno, el millor escultor del Quatroccento a la Llombardia. L'artista hauria realitzat l'obra abans del seu trasllat a Roma l'any 1464, per treballar a les ordres de difents papes.

La figura de sant Sebastià ha esdevingut una de les imatges més icòniques del Renaixement, ja que el seu cos sotmès al martiri de les fletxes va servir d'excusa als artistes renaixentistes per representar el nu masculí i la seva anatomia, a la manera del que feien els artistes clàssics amb els déus de l'Olimp com Apol·lo. Darrerament, la figura jove i nua de sant Sebastià l'ha convertit també en una icona per a la comunitat homosexual. És per aquest motiu que l'escultura que presentem avui ha estat escollida com a imatge de les visites temàtiques 'Mirades insubmises. Lectures de la col·lecció en clau LGTBI', que es faran al museu al llarg d'aquest mes de juny. No us les perdeu!

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)