Esteu aquí

L'obra de la setmana #146

L'odalisca
divendres, 7 juny, 2019

L'obra de la setmana és 'L'odalisca' (Roma, 1861), del pintor Marià Fortuny i Marsal (1838-1874).

'L'odalisca' és una de les obres mestres dels primers anys de trajectòria de Marià Fortuny, realitzada quan el cèlebre pintor reusenc completava la seva formació a Roma gràcies a una pensió de la Diputació de Barcelona. És també una de les seves primeres pintures de temàtica orientalista, un gènere que el Romanticisme havia posat de moda arreu d'Europa i que ell cultivarà intensament en els anys centrals de la seva curta carrera. D'entre tots els artistes europeus que en algun moment o altre van tractar aquesta matèria, Fortuny va ser segurament un dels que tenia un coneixement més profund de la vida i els costums del món islàmic. Gràcies a l'important encàrrec que li va fer l'any 1859 la Diputació de Barcelona perquè immortalitzés les gestes dels soldats voluntaris catalans a la Guerra d'Àfrica, el pintor reusenc va fer diversos viatges al Marroc on va poder conèixer la realitat del país i representar de manera força fidedigna la manera de viure, vestir i relacionar-se de les poblacions àrabs i amazigues de la zona.

L'obra que presentem aquesta setmana va ser pintada a Roma després del primer viatge de Fortuny al Marroc i després que l'artista passés per Madrid i París per cercar inspiració per als quadres de batalla que li havia encarregat la Diputació. Malgrat que el pintor ja havia entrat en contacte amb el món islàmic, 'L'odalisca' sorprèn per la manera tòpica i estereotipada que ha escollit l'autor per apropar-se a la societat oriental. En concret, Fortuny ha volgut immortalitzar aquí el mite de l'harem, el pavelló del palau dels sultans on residien les seves dones i concubines, que els artistes occidentals havien imaginat i presentat com un paradís sensual i hedonista on els monarques islàmics gaudien sense límits dels plaers de la carn.

Per ambientar-nos en aquest món irreal, Fortuny ens mostra a primer terme l'odalisca del títol estirada i totalment nua, il·luminada per un potent focus de llum i adornada només amb algunes joies que n'accentuen la nuesa i la sensualitat. La dona exhibeix el seu cos sense cap mena de pudor davant d'un home de pell bruna vestit amb robes orientals que toca un instrument de corda a la dreta de l'escena. L'exotisme, sensualitat i voluptuositat de la composició no s'inspira en cap cas en la realitat coneguda al nord d'Àfrica sinó en la literatura i en la pintura romàntiques, com la famosa 'Gran odalisca' de Jean Auguste Dominique Ingres i, sobretot, en la 'Dona adormida' d'Eduardo Rosales.

'L'odalisca', pintura a l'oli sobre cartró, va ser la primera obra que Marià Fortuny va enviar a la Diputació com a mostra de tot allò que l'artista havia après a Roma gràcies a la seva pensió. L'enviament d'una obra d'aquesta temàtica no estava prevista i l'escena escollida per l'artista va causar un cert escàndol a la Barcelona de l'època, malgrat que tots els crítics van elogiar la gran qualitat pictòrica de la composició.

El gènere de l'orientalisme, que també va practicar en els seus inicis el pintor Antoni Fabrés, del qual actualment es pot veure una exposició a les sales del Museu Nacional, serà el tema protagonista de la visita del mes d'aquest cap de setmana, titulada 'El mite de l'harem'. No us la perdeu!

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)