Esteu aquí

L'obra de la setmana #150

Alfons II el Liberal
dilluns, 8 juliol, 2019

L'obra de la setmana és el retrat del rei 'Alfons II el Liberal' (1427), dels pintors Gonçal Peris Sarrià (cap a 1380-1451) i Jaume Mateu (1382-1452).

Aquesta taula formava part d'una sèrie de quinze retrats de reis de la Corona d'Aragó que decoraven la Sala del Consell de l'antiga Casa de la Ciutat de València. La sala havia patit un violent incendi l'any 1423 que n'havia destruït completament el sostre i la decoració. En els anys següents se'n va refer l'enteixinat i entre 1427 i 1428 es va decorar l'espai o el sostre amb aquesta galeria reial. A mitjans del segle XIX, la Casa de la Ciutat de la València medieval i moderna amenaçava ruïna i es va decidir enderrocar-la i traslladar les dependències a la seu actual. Els elements decoratius antics van ser desmuntats. Així, alguns es van reaprofitar i d'altres es van dispersar, com és el cas dels retrats reials. Dels quinze que hi havia originàriament, onze s'han perdut i quatre es conserven actualment al Museu Nacional.

En la seva ubicació original, els retrats reials anaven flanquejats per unes inscripcions que els identificaven, de les quals avui només en podem veure i intuir algunes lletres. És a partir d'aquests fragments que s'ha intentat deduir la identitat dels retratats. Així, a part de la imatge d'Alfons el Liberal, les altres efígies conservades serien les dels reis Jaume I el Conqueridor, Pere III el Cerimoniós i Alfons IV el Magnànim. Dels quatre monarques que hem conservat, el que presentem avui és segurament el menys conegut, tot i tenir ascendents il·lustríssims: era el primer fill de Pere el Gran i el net de Jaume el Conqueridor. Tot i així, el fet d'haver governat només durant 6 anys i haver mort sense descendència amb només 25 anys ha fet que la seva figura hagi quedat eclipsada pel seu germà i successor, Jaume el Just.

La imatge atribuïda a Alfons ens mostra un home jove amb barba bífida i cabells rossos que no es correspon, en cap cas, amb les faccions reals del retratat. D'una banda, perquè Alfons havia mort gairebé 150 anys abans que se'l retratés a València. De l'altra, perquè en els retrats d'aquesta època encara no hi havia la voluntat de reproduir fidelment les faccions del retratat. Ho exemplifica molt bé l'efígie identificada amb Alfons el Magnànim. Tot i que aquest rei era contemporani dels pintors i va visitar València just quan estaven realitzant aquesta sèrie, el seu retrat no s'hi assembla gens físicament.

La sèrie de retrats reials de la Casa de la Ciutat de València tenia com a objectiu homenatjar (i també afalagar) el llinatge que havia fundat el regne, i s'inspirava en d'altres conjunts similars existents en altres llocs, com la sèrie d'estàtues de reis de la corona que decorava el Palau Reial Major de Barcelona, encarregada per Pere el Cerimoniós l'any 1345. Pel que fa a l'autoria del retrat que presentem, així com de la resta d'imatges reials de la mateixa procedència, la documentació ens indica que van ser encarregats als pintors Gonçal Peris Sarrià i Jaume Mateu, els dos principals artífex de la segona generació del gòtic internacional valencià.

El retrat d'Alfons el Liberal està cedit temporalment a l'exposició 'Barcelona capital mediterrània' que ha organitzat el Museu d'Història de Barcelona fins el 29 de setembre. Aquesta setmana els #AmicsMuseuNacional anirem a visitar-la. 

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)