Esteu aquí

Obra de la setmana #172

Adoració dels Reis
dimecres, 8 gener, 2020

L'obra de la setmana és l''Adoració dels Reis' (cap a 1520), de l'artista anònim conegut amb el nom de Mestre de l'Adoració Thyssen, actiu a Àustria i Baviera a principis del segle XVI.

Aquesta petita i delicada taula de l'escola germànica ens mostra una versió força singular de l'Adoració dels Reis, un episodi de la infantesa de Jesús narrat en l'Evangeli de Mateu que ha donat lloc a la festivitat cristiana de l'Epifania, celebrada el dia 6 de gener. Segons explica Mateu, uns "savis d'Orient" van ser alertats per un estel del naixement del "rei dels jueus" i van anar fins a Jerusalem per adorar-lo. L'estrella els va guiar fins on era el nounat i els savis es van prostrar davant de l'infant i la seva mare i li van oferir tres presents: or, encens i mirra.

El Mestre de l'Adoració Thyssen ha ambientat l'adoració dels Reis en un espai i un moment molt suggestius. L'escena té lloc en plena nit i és il·luminada només per la intensa llum de l'estel que ha guiat els tres reis, que fa caure un raig de claror sobre la Mare de Déu i el nen Jesús i il·lumina així tota la composició. La trobada entre els tres savis i el "rei dels jueus" té lloc a l'interior de les ruïnes d'una església gòtica que ha perdut el sostre i només manté els arcs apuntats que el sostenien. L'Adoració dels Reis en una ambientació nocturna no és habitual, però n'hi ha exemples i testimonis en totes les tradicions pictòriques. D'altra banda, aquests fets sovint tenen lloc al costat d'unes ruïnes, però habitualment es tracta de les restes d'antics temples clàssics, com a símbol del triomf del Cristianisme sobre el Paganisme. Que aquestes ruïnes siguin clarament les d'un temple d'arquitectura cristiana ja és més estrany.

En aquest espai enrunat i aquesta ambientació nocturna, veiem al centre la Mare de Déu i el nen, il·luminats per la llum de l'estel. Al seus peus hi ha el rei Melcior, que els adora i els ofereix el seu present. A la dreta, amb una túnica de color verd, espera el seu torn el rei Gaspar, flanquejat per un soldat. Finalment, al fons, observa l'escena el rei Baltasar, vestit amb un lluminós vestit blanc que contrasta amb el color negre de la pell del monarca. En l'escena crida l'atenció l'absència de sant Josep, que habitualment acompanya Jesús i Maria, i la presència en primer terme, a l'esquerra, d'un personatge vestit de manera un xic extravagant, amb vestit groc, capa rogenca i barret de plomes. Aquesta figura, vestida com si fos un quart rei, seria simplement un espectador distingit que contempla i dona fe de l'efemèride que s'està produïnt.

La taula que presentem, que per les seves reduïdes dimensions potser era la porta d'un altar portàtil, va ser atribuïda inicialment a Wolf Huber, ja que els seus gravats semblen haver inspirat alguns dels detalls de la pintura. També s'ha fet notar la proximitat de l'obra amb l'estil d'Albrecht Altdorfer. Malgrat tot, s'ha considerat aquesta peça com l'obra més emblemàtica d'un artista diferent i anònim que ha estat batejat, justament, com el Mestre de l'Adoració Thyssen.

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)