Esteu aquí

Obra de la setmana #174

Sant Sebastià
dilluns, 20 gener, 2020

L'obra de la setmana és la taula de 'Sant Sebastià' (cap a 1450), del pintor gòtic Jaume Ferrer (documentat a Lleida, 1431-1460). Amb aquesta obra aprofitem per desitjar-vos una bona diada de sant Sebastià.

L'obra que presentem aquesta setmana és el compartiment lateral dret d'un retaule dedicat a sant Jeroni, sant Martí i sant Sebastià que es conserva gairebé íntegrament al Museu Nacional, on se n'exposen quatre taules: tres compartiments amb les imatges de presentació dels sants titulars i el Calvari que coronava el conjunt. Només hi manca la pradel·la, que es troba en una col·lecció particular. El retaule, de procedència desconeguda, és una obra de gran qualitat i refinament que ha estat atribuïda al pintor Jaume Ferrer, una de les grans figures del gòtic internacional a les terres de Lleida.

Segons la tradició cristiana, sant Sebastià va ser un soldat de la guàrdia imperial de Dioclecià que es va convertir al cristianisme i fou martiritzat durant la Gran Persecució contra els cristians que es va impulsar a principis del segle IV. L'episodi més conegut de la seva llegenda és quan l'emperador va ordenar la seva execució a mans dels arquers imperials. El sant va ser lligat a una post i li van disparar fletxes per tot arreu fins que el van donar per mort. Quan una vídua, Irene, va anar a recollir el seu cadàver per enterrar-lo, va descobrir que sorprenentment havia sobreviscut al martiri. Un cop recuperat, va anar a trobar de nou l'emperador Dioclecià, que va manar que fos executat a bastonades. Aquest sant, que inicialment era venerat sobretot a la ciutat de Roma, on està enterrat, va guanyar una gran popularitat a partir de l'Edat Mitjana, ja que era considerat un sant protector contra la pesta i les epidèmies.

En l'obra de la setmana, Jaume Ferrer ha representat sant Sebastià com un jove cavaller vestit amb elegància i sumptuositat, que porta a les mans les armes del seu martiri: l'arc i les flextes. Aquesta imatge del sant és la que trobem habitualment en el gòtic català, especialment durant l'estil internacional, en què els artistes es recrearan amb la roba i els complements del sant amb tot luxe de detalls. El sant Sebastià de Ferrer crida l'atenció, d'una banda, per la peça superior que porta, el gipó, una espècie de jaqueta curta molt ajustada que cobria el cos fins per sota la cintura i estava decorada amb uns repunts que s'omplien amb tela de cotó o seda. Aquest farcit inflava la peça de roba per la banda del pit i els braços, modelant i remarcant l'anatomia masculina. També criden molt l'atenció els extravagants esclops que porta el sant per no entrebancar-se amb les llargues polaines que porta dins les mitges, d'un llampant color vermell.

La imatge gòtica de sant Sebastià, vestit de manera luxosa com un autèntic cavaller medieval, constrasta amb les representacions del sant que es popularitzaran a partir del Renaixement, on la seva figura servirà d'excusa per exhibir l'anatomia masculina i habitualment serà mostrat pràcticament nu, només cobert per la roba interior.

Més informació i imatge sencera de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)