Esteu aquí

Obra de la setmana #176

Exposició pública d'un quadre
dilluns, 3 febrer, 2020

L'obra de la setmana és Exposició pública d'un quadre (cap a 1888), del pintor Joan Ferrer i Miró (1850-1931).

En la pintura que presentem aquesta setmana, l'artista anecdotista Joan Ferrer i Miró retrata de manera precisa i detallista la gran expectació que genera l'exposició d'un quadre a l'aparador d'una botiga d'estampes i pintures situada en una ciutat del nord d'Europa, probablement al Regne Unit (el cartell del comerç és en anglès). L'escena condensa en una sola imatge el gran canvi que es produirà en el món de l'art al llarg del segle XIX, quan la demanda d'obres d'art de temàtica principalment religiosa, que institucions diverses encarregaven directament als artistes, deixi pas a un autèntic mercat de l'art en què els principals clients seran els membres de l'emergent classe burgesa. D'aquesta manera, l'artista modern no es podrà limitar a esperar les comandes sinó que s'haurà de moure per difondre la seva obra i cercar clients, sovint exposant les seves creacions en botigues especialitzades com la del quadre que, amb els anys, esdevindran les primeres galeries d'art.

A Barcelona, la transformació del mercat artístic que Ferrer i Miró plasma en la pintura que presentem es produirà sobretot a partir de l'anomenada Febre d'Or, un període de gran creixement econòmic i especulatiu que s'inicia a l'entorn de 1876 i culmina el 1888 amb la celebració de l'Exposició Universal, que posarà Barcelona al mapa de les grans urbs europees. En aquests anys, la burgesia catalana s'enriquirà ràpidament i voldrà decorar les noves llars construïdes a l'Eixample amb obres d'art que reflecteixin de manera fidel el seu estatus i la seva manera de viure. És el període en què triomfarà la pintura realista anecdotista, un gènere que retrata de manera detallada i preciosista nombrosos moments de la vida quotidiana de la burgesia. Tant 'Exposició pública d'un quadre' com el seu autor, un artista nascut a Vilanova i la Geltrú que va entrar en contacte amb la pintura costumista arran d'una estada com a pensionat a Roma, són exemples paradigmàtics d'aquest tipus de pintura.

Malgrat que l'obra de la setmana està ambientada al nord d'Europa i no a Barcelona, sabem que en alguna ocasió es van poder veure escenes similars a la capital catalana. L'exposició pública d'un quadre que segurament va generar més rebombori va ser la presentació de Garrot vil (1894), del pintor modernista Ramon Casas. El fet que immortalitzés un fet molt recent, unit al morbo del tema escollit (una execució pública), va generar grans aglomeracions a l'aparador de la Sala Parés, la galeria d'art més antiga de Barcelona, nascuda el 1840 com a botiga especialitzada en Belles Arts i inaugurada oficialment com a sala d'exposicions l'any 1877.

L'Exposició pública d'un quadre de Joan Ferrer Miró va ser presentada públicament l'any 1888 a l'Exposició Universal, on va obtenir la medalla d'or. La gran rebuda que de seguida va tenir l'obra va propiciar que Ferrer i Miró en pintés diveses versions. Aquesta obra serà una de les obres protagonistes de la Visita del mes d'aquest cap de setmana per als Amics del Museu Nacional, titulada 'Quan l'art ens parla de l'art'. No us la perdeu!

Més informació sobre l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)