Esteu aquí

Obra de la setmana #180

La mort de Cleòpatra
dilluns, 2 març, 2020

L'obra de la setmana és 'La mort de Cleòpatra' (cap a 1804), de l'escultor Damià Campeny i Estrany (1771-1855).

L'escultura que presentem aquesta setmana és una de les obres mestres de l'art modern català, creada per un dels millors escultors catalans de tots els temps: l'artista neoclàssic Damià Campeny. Juntament amb 'Lucrècia', una escultura anterior del mateix autor amb la qual fa parella i amb la que comparteix molts aspectes compositius i estilístics, 'La mort de Cleòpatra' és també una de les grans fites artístiques del Neoclassicisme europeu. Aquesta peça excepcional va ser modelada en guix per l'autor cap al 1804, un any després de realitzar l'escultura de 'Lucrècia'. A diferència d'aquesta, però, Damià Campeny mai no va tenir l'ocasió de tallar-la en marbre. La versió en bronze que podem veure actualment al Museu Nacional va ser fosa l'any 1934 a partir del guix original per tal de garantir la conservació i exposició d'aquesta peça mestra.

Com el seu títol ens indica, l'escultura de Campeny ens mostra la tràgica mort d'un dels personatges femenins més poderosos i carismàtics del món clàssic: Cleòpatra VII, la darrera reina d'Egipte. Hereva de la dinastia fundada l'any 323 aC per Ptolomeu I, general d'Alexandre el Gran, Cleòpatra va maldar al llarg de la seva vida per mantenir la independència d'Egipte enfront del poder creixent de Roma. Per aconseguir-ho no va dubtar a aliar-se i a establir una relació amorosa amb Juli Cèsar i Marc Antoni, dos dels generals més influents del futur Imperi Romà. Quan les tropes navals conjuntes de Marc Antoni i Cleòpatra van ser derrotades per les de l'emperador Octavi August a la batalla d'Àccium, la reina va preferir morir abans de viure com a esclava i ser exhibida com un trofeu per part de l'emperador. Per això va decidir suicidar-se amb verí. Segons la versió de la seva mort que ha fet més fortuna, i que és també la representada per Campeny, Cleòpatra va ordenar a les seves serventes que posessin una cobra egípcia, la temuda àspid, dins un cistell de fruita. Ella hi va ficar la mà per tal que la serp la piqués i el seu verí li provoqués la mort.

La mort de Cleòpatra és un tema molt representat durant el Neoclassicisme perquè a més d'il·lustrar un fet molt rellevant ocurregut en el món clàssic, que tant admiraven els seguidors d'aquest moviment, exemplifica alguns dels valors morals que més exalçaven els neoclàssics, com l'estoïcisme que exhibeix la protagonista en escollir una mort serena i noble, sense cap mena de dramatisme. Seguint els paràmetres compositius que ja havia utilitzat un any abans en la cèlebre 'Lucrècia', Campeny representa Cleòpatra reclinada sobre una cadira curul, amb el cos cobert per una túnica de suau drapejat que s'adhereix al seu cos com si fos humida. El rostre, caigut sobre l'espatlla, és d'una gran bellesa i reflecteix la placidesa d'una mort serena i tranquil·la. Sobre el braç dret estès hi veiem serpentejar l'eina del suïcidi utilitzada per la reina, la temuda àspid.

L'escultura 'La mort de Cleòpatra' serà una de les obres protagonistes de la Visita del Mes d'aquest cap de setmana per als Amics, titulada 'Deesses, heroïones o pecadores. La imatge de la dona en l'època moderna', una visita pensada especialment per commemorar el Dia Internacional de la Dona. No us la perdeu!!

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)