Esteu aquí

Obra de la setmana #182

Primavera romana
dilluns, 23 març, 2020

L'obra de la setmana és 'Primavera romana' (Roma, cap a 1874-1884), un quadre del pintor reusenc Baldomer Galofre i Giménez (1846-1902).

En aquest paisatge lluminós i acolorit, Baldomer Galofre ens retrata una escena d'oci i vida quotidiana ambientada als afores de Roma a l'inici de la primavera. Un grup de tres dones i una nena, elegantment vestides, passegen i cullen flors al costat d'un camí situat a la falda d'un turó on s'eleva una filera de petits arbres en plena florida.

Baldomer Galofre va immortalitzar aquest paisatge durant la seva estada a Roma, que es va allargar deu anys. El pintor havia arribat a la capital italiana com a pensionat de la Primera República el 1874, el mateix any en què hi moriria el cèlebre artista Marià Fortuny, també fill de Reus. La població d'origen no era l'únic element en comú entre Galofre i Fortuny, ja que tots dos havien tingut com a primer mestre el pintor local Domènec Soberano i s'havien format posteriorment a l'escola de Llotja de Barcelona.

L'èxit i el prestigi de Fortuny, així com els nombrosos vincles que els unien, convertien aquest pintor en un referent irresistible per a Galofre, que en la seva etapa romana es mostra fortament influït pel seu estil. 'Primavera romana' permet copsar-ho molt bé. Els colors vius i l'extraordinària lluminositat de l'escena i especialment del celatge, un element de gran protagonisme que ocupa gairebé la meitat del quadre, són trets clarament inspirats en els paisatges més tardans de Fortuny. També recorden el darrer estil d'aquest pintor la pinzellada vibrant i l'aparença inacabada de les figures i els elements naturals del paisatge. Aquestes dues qualitats vinculen l'obra tant amb el record de Fortuny com amb la trajectòria posterior de Galofre, en què es decantarà per una pintura d'aires impressionistes on predominen els temes i les escenes marineres.

'Primavera romana', coneguda també amb el títol ben eloqüent de 'Paisatge de llum', és una de les obres que s'exposen al Museu Nacional com a dipòsit del Museo del Prado, que la va cedir a l'aleshores Museu d'Art de Catalunya l'any 1932.

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)