Esteu aquí

Obra de la setmana #183

Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique (?)
dilluns, 30 març, 2020

L'obra de la setmana és 'Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique (?)' (1798-1805), del pintor Francisco de Goya y Lucientes, que va néixer tal dia com avui de 1746.

La pintura que presentem aquesta setmana és una de les més sensuals i delicades del cèlebre pintor aragonès Francisco de Goya. És, també, una de les poques obres de temàtica mitològica que va realitzar. Com el títol ens indica, la composició és una al·legoria de l'amor protagonitzada aparentment pel déu Cupido i la seva enamorada, Psique. La identificació del tema, però, no és del tot segura perquè l'escena representada no es correspon exactament amb cap episodi concret de la història dels dos amants, tot i que els atributs que porta l'home, el carcaix i les fletxes, la seva nuesa i la vestimenta d'aires clàssics semblen relacionar-lo clarament amb la figura de Cupido.

EL MITE

Segons narren 'Les metamorfosis' de Luci Apuleu, Psique era una princesa tan bella que espantava els pretendents i va despertar la gelosia de Venus, la deessa de l'amor i de la bellesa. Per venjar-se'n, la dea va enviar el seu fill Cupido perquè fes enamorar Psique de l'home més lleig del món. Mentre intentava acomplir aquesta tasca, el jove déu es va enamorar de la noia i va idear un pla per poder estimar-la d'amagat de la seva mare. Va fer que els oracles diguessin a Psique que estava destinada a unir-se a una criatura monstruosa que hi havia al cim d'una muntanya. Aquest singular marit només la visitava de nit, a les fosques, però malgrat que ella no el podia veure ja va copsar de seguida que no era tan monstruós com li havien dit.

Malgrat que l'amant misteriós havia demanat a Psique que no encengués mai cap llum, ella, totalment enamorada i desitjosa de conèixer la identitat del seu espòs, el va il·luminar quan dormia amb un llum d'oli. Mentre contemplava la bellesa de Cupido, una gota d'oli va caure sobre l'espatlla de l'amant, despertant-lo. Decebut per aquella manca de confiança, el déu la va abandonar. Per poder recuperar el seu amor, Pisque va haver d'acomplir dures proves, entre elles baixar als inferns. A la seva tornada, es va adormir per culpa d'un elixir que li havien donat. Però Cupido, que ja l'havia perdonat, la va despertar netejant-li el somni dels ulls. A partir d'aleshores ja no es van separar i van viure feliços per sempre més.

L'OBRA DE GOYA

En l'escena concebuda per Goya, el jove amant sembla voler acostar-se sigil·losament a la seva estimada aprofitant la foscor gairebé absoluta de l'estança. La princesa, però, el sorprèn en plena acció gràcies a un focus de llum que la il·lumina, mentre aixeca un vel fosc que suposem que li ocultava el rostre. Tal com està plantejada, l'obra no sembla pas representar-nos el moment en què Psique descobreix la identitat del seu amant segons la narració de Luci Apuleu, perquè qui està estirada aquí és ella i no hi apareix el llum d'oli. Tampoc sembla representar del tot el moment en què Cupido desperta la seva estimada del son causat per l'elixir de l'infern. En qualsevol cas, sembla clar que el quadre vol evocar, això sí, l'amor secret i clandestí entre Cupido i Psique.

La singularitat de la representació d'aquest tema pot ser deguda al fet que, per concebre la composició, Goya es va inspirar intencionadament en una prestigiosa pintura de Ticià sobre la història de Tarquini i Lucrècia, que aleshores es conservava a les col·leccions reials espanyoles i que avui es pot veure al Museu Fritzwilliam de Cambridge. Malgrat que el to d'ambdues obres no té res a veure, perquè el quadre de Ticià ens narra la història d'una violació, la composició general, la disposició dels dos personatges i els tons i colors dels vestits i del llit tenen molts punts en comú.

Més enllà del referent de prestigi que suposa l'evocació de l'obra de Ticià, 'Al·legoria de l'amor' és un quadre d'una qualitat extraordinària on Goya exhibeix les seves gran capacitats artístiques. A part de la suggestiva i versemblant ambientació en penombra, hi destaquen alguns detalls pictòrics excepcionals, com la gasa vaporosa del bust del vestit de la noia, el tractament dels daurats o la varietat i diferent intensitat dels tocs de llum. De l'obra també ha cridat l'atenció la gran semblança de la model femenina de Psique amb la que va posar per a les dues 'majas', tot i que també recorda les faccions de María Gabriela Palafox y Portocarrero, marquesa de Lazán, pintada per Goya l'any 1804.

Més informació sobre l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)