Esteu aquí

Obra de la setmana #185

Arqueta: Resurrecció
dijous, 9 abril, 2020

L'obra de la setmana és 'Arqueta: Resurrecció', una peça anònima d'orfebreria romànica realitzada a Llemotges cap a 1220.

Els reliquiaris en forma d'arqueta rectangular amb una tapa a doble vessant són un dels objectes litúrgics i artístics més interessants de l'orfebreria romànica. Aquestes caixetes van començar a aparèixer a partir del segle XI, quan el creixement extraordinari del culte als sants va propiciar que les relíquies que fins aleshores es conservaven en cavitats a sota o a dins de l'altar passessin a ser exhibides al damunt de les ares, a la vista i veneració de tots els fidels que assistien a missa. El fet que continguessin un bé tan preuat, les restes de sants i màrtirs que eren imprescindibles per la consagració de l'altar i la celebració del culte cristià, explica que bona part de les que hem conservat siguin objectes sumptuaris amb una decoració artística molt rica i de gran qualitat.

L'arqueta de la Resurrecció és una de les vuit peces d'aquesta tipologia que es conserven al Museu Nacional. En tots els casos es tracta de reliquiaris d'orfebreria realitzats a Llemotges durant el segle XIII, on l'ànima de fusta es combina amb una decoració exterior a partir de planxes de coure cisellat i daurat amb aplicacions d'esmalt alveolat, també dit 'champlevé'. En la seva part frontal, la que quedava a la vista dels fidels, les arquetes estan decorades amb figures o escenes religioses. La que presentem aquesta setmana, com el seu títol ens indica, té una d'aquestes escenes dedicades a la Resurrecció de Crist, l'esdeveniment cabdal de la religió cristiana que es commemora en la seva festa més important, la Pasqua. Aquest fet fonamental està representat a la tapa de l'arqueta, on veiem l'escena del 'Noli me tangere', és a dir, l'aparició de Jesús ressuscitat a Maria Magdalena abans d'anar a retrobar-se amb els apòstols.

Jesucrist i Maria Magdalena es disposen al centre de l'escena, on el ressuscitat fa un gest eloqüent a la santa perquè no el toqui ('Noli me tangere' en llatí). Aquests dos personatges estan flanquejats, a la dreta, per un àngel del senyor que sosté una corona, mentre que a l'esquerra hi veiem les dues dones que acompanyaven a Maria Magdalena fins al sepulcre de Crist. A la part frontal de la caixa de l'arqueta, just a sota la Resurrecció, s'hi ha representat una escena difícil d'identificar que podria ser la coronació d'un sant màrtir. La decoració figurada de l'arqueta es completa amb dues imatges de sants que embelleixen els dos costats laterals. En la part posterior hi trobem una decoració més senzilla de caràcter ornamental, perquè era el costat que quedava sempre amagat als fidels.

La decoració de l'arqueta de la Resurrecció és molt vistosa i combina la lluentor daurada de les figures dels personatges sagrats amb els intensos tons blavosos dels esmalts, que com és habitual en les obres llemosines més tardanes es destinen principalment a decorar els fons de les escenes. Els elements esmaltats de formes circulars també són un tret característic dels tallers de Llemotges. Per embellir i monumentalitzar les figures santes, en la decoració de l'arqueta s'hi han incorporat els caps en volum dels diferents personatges, fets amb la tècnica de la fosa. En el conjunt del reliquiari també hi destaca el vistós coronament de la cresteria, que incorpora pinacles de fosa i caboixons de vidre.

Les arquetes de coure amb decoració esmaltada són un dels productes estrella dels tallers d'orfebreria de la ciutat de Llemotges, al centre de l'actual França, un dels primeres grans centres de producció d'obres d'art de manera seriada de l'Europa Occidental. L'èxit comercial extraordinari dels objectes artístics sorgits dels obradors d'aquesta ciutat, que combinaven una gran bellesa estètica amb uns preus molt assequibles, explica la gran difusió que van tenir arreu d'Europa, també a Catalunya.

Més informació sobre l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)