Esteu aquí

Obra de la setmana #186

Joan Miró pintant els vidres del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears (Barcelona)
dilluns, 20 abril, 2020

L'obra de la setmana és 'Joan Miró pintant els vidres del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears (Barcelona)' (1969), dels fotògrafs Oriol Maspons i Julio Ubiña. Amb aquesta imatge volem celebrar l'aniversari del pintor Joan Miró, que va néixer tal dia com avui de 1893.

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), que aleshores incloïa també les Illes Balears, va organitzar l'any 1969 una exposició retrospectiva sobre el pintor Joan Miró a la moderna seu de la plaça Nova de Barcelona. Aquesta mostra, titulada 'Miró, l'altre', volia respondre i ser la contrapartida a la gran exposició oficial que el Govern espanyol havia dedicat al pintor l'any anterior a l'Hospital de la Santa Creu, el primer reconeixement públic que el règim franquista dedicava a un artista considerat desafecte i que fins aleshores havia ignorat i marginat. Els comissaris de la mostra del COAC, els arquitectes de l'Studio PER (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Òscar Tusquets), consideraven que l'homenatge franquista a Miró tenir l'objectiu de desactivar la vessant més reivindicativa i rupturista de l'artista. Per això van concebre una exposició provocadora i transgressora, on es reivindicava el Miró més polític, es destacava el fort impacte que la Guerra Civil havia tingut sobre la seva obra i es denunciava l'intent de manipulació de la figura de l'artista per part del règim.

La mostra 'Miró, l'altre' va estar exposada a la seu del COAC del 30 d'abril al 30 de juny de 1969. En el marc de l'exposició, els comissaris van organitzar diverses accions paral·leles que seguien el seu esperit reivindicatiu i transgressor. La més coneguda és la que va protagonitzar el mateix Joan Miró i que seria immortalitzada per diferents fotògrafs, entre ells Oriol Maspons i Julio Ubiña. Miró va concebre una intervenció col·lectiva d'art efímer sobre els finestrals que ressegueixen la planta baixa de la seu del COAC. La matinada del 27 d'abril, quatre col·laboradors del pintor a qui ell havia assignat els quatre colors bàsics amb què treballava (blau, groc, verd i vermell) van poder pintar lliurement sobre els finestrals allò que van voler. L'endemà, Joan Miró hi va intervenir a sobre, com si fos "el solista de l'orquestra". Aquest és el moment que apareix immortalitzat en la fotografia que presentem avui. L'artista pinta grans traços de color negre amb una escombra que li serveix de brotxa en els finestrals del COAC que donen al carrer dels Arcs, mentre col·laboradors i curiosos observen l'escena.

El mural completat feia 44 metres de llarg i ocupava una superfície de 70 metres quadrats. Per ser fidel a l'esperit de l'exposició, a les 12 del migdia del dia que es tancava la mostra el mateix Joan Miró va procedir a destruir la seva obra amb dissolvent, ajudat per diverses persones. La destrucció del mural, força polèmica perquè moltes veus s'hi oposaven, era una acció que volia desmitificar l'artista i reivindicar l'art pobre i efímer, lluny dels circuits comercials. Una aposta rupturista coherent amb la trajectòria del pintor, que des dels anys 30, amb la seva aposta per "assassinar la pintura", qüestionava els límits i les convencions tradicionals de les arts plàstiques. Tant el procés de creació com el de destrucció del mural va ser documentat per fotògrafs diversos. A més de Maspons i Ubiña, també hi van participar Colita o Francesc Català Roca. D'altra banda, el cineasta Pere Portabella va enregistrar les dues accions i en va editar un petit film titulat 'Miró, l'altre', amb música de Carles Santos.

La fotografia que presentem avui forma part del fons que Oriol Maspons va dipositar al Museu Nacional l'any 2011 i que va ser adquirit l'any 2017. Amb les fotografies donades, el Museu va organitzar la gran exposició retrospectiva 'Oriol Maspons, la fotografia útil', que es va poder veure a la sala d'exposicions temporals l'estiu passat.

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)