Esteu aquí

Obra de la setmana #187

Entrada al monestir de Santa Maria de Montserrat
dilluns, 27 abril, 2020

L'obra de la setmana és 'Entrada al monestir de Santa Maria de Montserrat' (dijous 26 d'abril de 1827), del dibuixant francès Adolphe Hedwige Aphonse Delamare (1793-1861). Amb aquesta obra us volem desitjar una molt bona diada de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.

Aquesta aquarel·la elegant i pintoresca ens mostra com era l'entrada principal del monestir de Montserrat a principis del segle XIX. El seu autor, el militar, arqueòleg i dibuixant francès Adolphe Delamare, ha traçat una acolorida vista de l'abadia i la muntanya que l'envolta des del camí principal de carruatges, una ruta que arribava fins al complex monàstic per darrere, de manera similar als actuals accessos per al trànsit rodat. A diferència del què passa actualment, però, aleshores l'entrada a l'abadia es trobava a la dreta del conjunt monumental, a través d'un passadís obert entre l'església i la paret de roques de la muntanya. La gran arcada i el porxo cobert d'aquest accés principal al monestir és un dels dos elements arquitectònics que destaquen en l'aquarel·la de Delamare. L'altre, més vistós i emblemàtic, és el gran campanar gòtic de vuit costats, un dels pocs elements medievals que s'han conservat fins als nostres dies. La visió que el dibuixant tenia d'aquesta torre, però, és molt diferent de la que podem contemplar actualment. Com ens mostra l'aquarel·la, a principis del segle XIX el campanar era més alt, perquè sobre el pis amb grans finestrals apuntats on es troben les campanes s'hi alçava una singular remunta barroca que donava caràcter i esveltesa a la torre. Aquest pis sota teulada, però, va ser enderrocat uns anys més tard. Aquest fet, unit a l'engrandiment i el recreixement en alçada dels edificis que l'envolten, fan que avui el campanar gòtic sigui molt menys visible per als visitants del monestir.

En l'aquarel·la de Delamare, l'edifici de l'abadia està envoltat d'una natura que pren tant o més protagonisme que l'arquitectura. Per sobre del campanar, el dibuixant ha immortalitzat fidelment les inconfusibles agulles de la muntanya de Montserrat, que s'alcen majestuoses amb els seus tons grisosos. Al centre de la composició, el monestir se'ns mostra encaixonat entre alts murs de pedra, a la dreta, i el bosc atapeït i frondós que el flanqueja per l'esquerra. Aquesta arbreda s'alça sobre unes ruïnes mig desdibuixades que ens recorden les destruccions sofertes per l'abadia uns anys abans.

Adolphe Delamare va visitar Montserrat en una època especialment tràgica i convulsa en la història d'aquest monument tan emblemàtic. Quan va pintar l'aquarel·la, la vigília de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat de 1827, ara fa 193 anys, feia només tres anys que els monjos s'havien tornat a instal·lar al monestir després de les destruccions sofertes durant la Guerra del Francès. En aquest conflicte, la muntanya de Montserrat va ser l'escenari de diferents batalles i l'abadia en va acabar pagant les conseqüències, ja que va ser cremada dues vegades per l'exèrcit francès en els anys 1811 i 1812. En aquests incendis es van perdre la biblioteca i nombroses obres d'art que s'havien anat preservant al llarg dels segles. No va ser, però, l'única destrucció que patiria l'abadia. Pocs anys després de la visita de Delamare, els monjos van ser expulsats per la desamortització de Mendizábal de 1835 i el monestir va ser novament malmès i saquejat. L'obra que presentem aquesta setmana és, doncs, un document d'una gran importància històrica ja que ens permet veure l'aparença de l'abadia en els anys situats entre les dues principals destruccions que patiria el monestir al segle XIX.

Entre 1824 i 1827, Adolphe Delamare va ser llargues estades a Catalunya per conèixer i dibuixar els seus paisatges, viles i ciutats. Aquest artista viatger va recórrer sobretot Barcelona i el seu entorn, immortalitzant aquelles arquitectures i paisatges que li cridaven l'atenció en dibuixos ràpids que després a vegades retocava i completava amb tocs d'aiguada o aquarel·la. Delamare va visitar Montserrat com a mínim dues vegades. Al setembre de 1826, set mesos abans de realitzar l'obra que presentem, ja havia pujat a la muntanya i havia pintat amb aquarel·la les diverses ermites i capelles que s'hi alçaven. Aquestes vistes montserratines, que com l'obra de la setmana són uns documents visuals importantíssims per conèixer com eren abans aquests edificis singulars, constitueixen només una petita part del centenar de dibuixos sobre Barcelona i Catalunya que s'han conservat d'aquest artista i que van ser adquirits per la Generalitat de Catalunya i dipositats al Museu Nacional l'any 2017.

Més informació sobre l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)