Esteu aquí

Obra de la setmana #202

Absis de Santa Maria d'Àneu
dilluns, 14 setembre, 2020

L'obra de la setmana és l''Absis de Santa Maria d'Àneu' (finals del segle XI - principis del segle XII), una obra mestra de la pintura romànica catalana atribuïda al cercle de l'anomenat Mestre de Pedret.

Les pintures murals de Santa Maria d'Àneu són un dels conjunts pictòrics més antics, rellevants i singulars de l'art romànic català. Abans que entressin a formar part de la col·lecció del Museu Nacional, aquests frescos decoraven l'absis principal de l'església de Santa Maria d'Àneu, la parròquia més important de les valls d'Àneu, un territori pirinenc amb personalitat pròpia situat al nord de la comarca del Pallars Sobirà, en el camí tradicional que comunica el Pallars amb la Vall d'Aran pel port de la Bonaigua. Com a església més important de la vall, Santa Maria d'Àneu disposava d'unes rendes considerables que van despertar l'interès del comte Artau I de Pallars Sobirà, que va decidir usurpar-les. El bisbe d'Urgell, de qui depenia el temple, va castigar el noble excomunicant-lo i impedint que fos enterrat en terra sagrada. Poc després, la família d'Artau I va fer les paus amb el bisbat i va retornar-li l'església l'any 1088. És a partir d'aquesta data que es creu que el bisbe d'Urgell, per celebrar la recuperació de la seva autoritat sobre Santa Maria d'Àneu, va decidir decorar-la amb un cicle de pintures basat en un programa iconogràfic extraordinàriament ric i complex.

Què hi veiem representat en l'absis de Santa Maria d'Àneu? Els frescos es divideixen clarament en dos registres: un de superior, ubicat a la volta de l'absis, i un d'inferior, en el tambor semicircular que envoltava l'altar. En la volta absidal, considerada l'espai més sagrat del temple, hi trobem representada la Mare de Déu entronitzada amb el seu fill Jesús a la falda en actitud de beneir. Les humitats han malmès bona part de la decoració pictòrica de la volta, de manera que la 'Maiestas Mariae' o Maria en Majestat és visible només parcialment, i el nen Jesús amb prou feines s'intueix. Tot i així, les parts que hi manquen es poden restituir a partir de conjunts similars més ben conservats, com el de l'absis de Santa Maria de Cap d'Aran. Les figures de Maria i el nen Jesús estan flanquejats a banda i banda per tres personatges elegantment vestits. L'únic que hem conservat íntegrament és el que se situa a la dreta del tron i s'inclina cap a la Mare de Déu i el nen oferint-los un present. Gràcies a la inscripció que l'acompanya sabem que es tracta de Melcior. Per tant, a la volta de l'absis de Santa Maria d'Àneu s'hi ha representat l'Epifania o Adoració dels Reis, que van viatjar des d'Orient fins a Terra Santa per celebrar l'arribada del Messies o fill de Déu que havia de salvar la humanitat. La decoració de la volta de l'absis es completava als extrems amb la representació dels arcàngels Miquel i Gabriel. A causa de les pèrdues pictòriques, actualment només és visible parcialment la figura de Miquel, al costat esquerre de la representació.

Al tambor de l'absis, a diferència del que és habitual, no hi trobem representades les figures dels apòstols de Jesús sinó una escena força complexa que constitueix una de les grans fites de la pintura catalana medieval. L'ideòleg del cicle de Santa Maria d'Àneu hi ha volgut representar i homenatjar alguns dels principals profetes de l'Antic Testament que van anunciar la vinguda del Messies salvador que té lloc just a sobre, a la volta de l'absis, amb la representació de l'Epifania. L'escena principal està inspirada en la visió celestial que va tenir el profeta Isaïes i està protagonitzada per dos monumentals serafins que apareixen representats entre les finestres de l'absis. Els serafins són els àngels més propers a Déu i, tal com narra Isaïes, són éssers divins amb tres parells d'ales que purifiquen la boca d'aquest profeta amb la brasa del foc celestial que sostenen amb uns molls, per tal que a partir d'aleshores tot allò que digui sigui paraula de Déu. Els serafins purifiquen la boca del profeta Isaïes, situat a mà dreta, i també la del profeta Elies, situat a l'esquerra. Elies no va tenir aquesta visió però s'inclou en aquesta escena perquè és l'únic personatge de l'Antic Testament que va ser endut en vida al cel per un carro de foc de Déu, una ascensió que ha fet que hagi estat presentat sovint com una prefiguració de Jesús. Justament, entre els dos serafins hi veiem unes rodes de foc que fan referència tant al carro d'Elies com, sobretot, a les visions celestials del profeta Ezequiel. La complexa iconografia de la part central de l'absis es completa, a la dreta, amb una representació de l'arcàngel Rafael i, a l'esquerra, amb les figures de dos preveres que podrien estar vinculats amb l'encàrrec o realització del cicle pictòric.

Les pintures de Santa Maria d'Àneu s'han vinculat al cercle del Mestre de Pedret, un artista o grup d'artistes vinculats a un o més tallers itinerants que van decorar diverses esglésies dels Pirineus i Prepirineus catalans entre finals del segle XI i principis del segle XII. L'estil dels frescos vinculats a aquest cercle destaca per la seva extraordinària qualitat, el seu notable naturalisme i la seva estreta vinculació a models italians i bizantins. Això ha fet que sovint s'hagi considerat que un o més artífexs d'aquest taller o bé provenien d'Itàlia, concretament de la Llombardia, o bé s'hi haurien format.

Les pintures de Santa Maria d'Àneu seran una de les obres protagonistes de la visita sobre 'L'art romànic a les valls d'Àneu' que els Amics farem aquest cap de setmana a les sales d'art romànic del museu. Encara hi ha places disponibles. No us les perdeu!

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)