Esteu aquí

Obra de la setmana #207

Sepulcre d'un cavaller de la família dels Téllez de Meneses
dilluns, 19 octubre, 2020

L'obra de la setmana és el 'Sepulcre d'un cavaller de la família dels Téllez de Meneses', realitzat per un taller anònim castellà que el va esculpir a l'entorn del 1300.

El sepulcre que presentem avui forma part d'un grup de cinc sarcòfags monumentals de la família Tellez de Meneses que es trobaven originàriament al monestir cistercenc de Santa Maria de Matallana, a la província de Valladolid, i avui es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on se n'exposen els dos més rics escultòricament. Aquest monestir, que des de mitjans del segle XIX es troba totalment en ruïnes, va ser fundat cap a 1185 per Tello Pérez de Meneses, primer senyor de Meneses i fundador de la dinastia dels Téllez de Meneses, una influent nissaga de la noblesa castellana que va jugar un paper polític i militar important durant la baixa edat mitjana en els regnes de Castella i Portugal.

La Casa de Meneses, originària de la Tierra de Campos, al nord-oest de Castella, va participar activament en la conquesta cristiana de la península Ibèrica i va anar guanyant possessions i influència al sud, especialment a Extremadura. Diversos membres de la nissaga van assumir càrrecs polítics importants tant a Castella com a Portugal i van emparentar-se amb la reialesa de tots dos regnes. A l'entorn del 1300 la família ja havia assolit un prestigi notable, fins al punt que la reina consort de Castella, Maria de Molina, era del seu llinatge. És en aquest moment que algun membre de la Casa de Meneses decideix encarregar un grup de sepulcres monumentals per als primers familiars de la nissaga que estaven enterrats al monestir de Santa Maria de Matallana, on reposava el fundador del llinatge, i al cenobi proper de Santa Maria de Palazuelos, impulsat pel seu fill i segon membre de la casa, Alfonso Téllez de Meneses, que s'hi havia fet enterrar. En total són una desena de sarcòfags de tipologia i característiques molt similars al que presentem avui i realitzats segurament pel mateix taller en unes dates molt properes.

La tomba d'aquest cavaller no identificat de la família dels Téllez de Meneses està formada per un sepulcre rectangular exempt decorat amb relleus esculpits en els quatre costats. Sobre la caixa del sarcòfag hi reposa una gran llosa de pedra que tanca el receptacle destinat a les despulles i on trobem esculpida la figura jacent del difunt. El fris decoratiu de les escenes dels costats del sepulcre s'articula a partir d'un element ornamental de caràcter arquitectònic format per petits arcs apuntats d'estil gòtic que van separant diferents grups de figures. En l'interior dels carcanyols d'aquests arcs hi trobem uns quadrats emmerletats que ens recorden el regne del qual formava part la Casa de Meneses: Castella. També trobem castells a la vora de la tapa del sepulcre, on s'alternen amb uns escuts on hi devia haver representats els símbols heràldics del difunt.

Dins de cada espai delimitat pels arcs gòtics hi trobem reproduïdes diferents escenes figurades plenes de personatges. El repertori temàtic gira, lògicament, al voltant de la mort i de la cerimònia d'enterrament del difunt, així com del dol públic per la seva pèrdua. En el cas del sarcòfag que estem presentant, la decoració sembla seguir un discurs narratiu que s'inicia en el costat curt de la caixa que queda a l'alçada del cap del difunt. Aquí hi veiem el cavaller encara en el seu llit de mort, acabat de traspassar o a punt de fer-ho, envoltat i acompanyat per un nombrós grup de persones pertanyents al seu entorn més íntim i proper. Just a sobre, en el costat superior de la llosa que tapa el sepulcre, hi veiem una segona escena complementària i simultània a la de la defunció que ens mostra com l'ànima del cavaller, amb gest de pregària, és acompanyada cap al cel per dos àngels del senyor. La seva ànima, per tant, s'ha salvat.

La narració continua al costat llarg del cantó dret del sarcòfag amb l'exposició pública del fèretre del cavaller, que se situa al centre de la composició i es acompanyat a banda i banda per diferents diferents grups de personatges que ploren la seva mort. Entre ells hi veiem alguns ploraners que es tapen els ulls i d'altres que sembla que s'estirin els cabells, una mostra de dol públic molt habitual a l'època. En l'escena que segueix a continuació, situada al costat petit que es troba als peus del difunt, hi trobem novament un grup ploraners que són acompanyats a sobre, en un relleu que decora el costat inferior de la llosa que tanca el sepulcre, per dos agutzils que fan sonar els seus corns per anunciar a tothom la mort del cavaller.

El discurs narratiu de la caixa del sepulcre es tanca al costat llarg de la banda esquerra amb la representació del funeral del difunt. Novament, al centre de la composició hi trobem el cavaller mort, en aquest cas el seu sarcòfag sostingut sobre uns suports en forma de lleons i amb una caixa decorada amb escuts heràldics esculpits. A l'esquerra de la tomba s'hi ha representat el bisbe que oficia la cerimònia fent el gest de beneir i acompanyat al darrere per un nombrós grup de clergues. A la banda dreta hi trobem novament familiars i coneguts que ploren la mort del cavaller. D'aquesta manera, en els diferents relleus del sepulcre s'han immortalitzat els diferents episodis de la mort i enterrament del difunt de manera molt similar a com devien tenir lloc en realitat.

La rica iconografia d'aquest sepulcre és completada en la part superior de la tomba amb la representació monumental de cos sencer de la figura jacent del difunt. El cavaller mort, de proporcions molt esveltes, va sense armadura i apareix vestit amb robes elegants i sumptuoses. El seu cap reposa sobre dos coixins i, de manera sorprenent i insòlita, ha estat representat amb les cames creuades, un gest naturalista que el taller va repetir en totes les figures jacents dels sarcòfags dels Téllez de Meneses i que segurament vol dotar de més vivesa i realisme les escultures dels difunts homenatjats. Tot i que avui la pedra del sepulcre se'ns mostra pràcticament nua, les restes de color vermell que trobem en un dels relleus laterals ens indica que el sarcòfag originàriament estava policromat amb colors vius i intensos.

Aquest sepulcre monumental d'un dels membres de la família dels Téllez de Meneses serà una de les tombes protagonistes de la Conversa artística en línia que Mònica Pérez conduirà aquesta tarda per als Amics, titulada 'L'art de la mort. Els ritus funeraris a la baixa edat mitjana'. Les inscripcions encara estan obertes. No us la perdeu!

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)