Esteu aquí

Obra de la setmana #211

Frontal d'altar d'Ix
dilluns, 16 novembre, 2020

L'obra de la setmana és el 'Frontal d'altar d'Ix', pintat el segon quart del segle XII per un artista anònim del taller de la Seu d'Urgell.

El frontal d'altar provinent de l'església de Sant Martí d'Ix, a l'Alta Cerdanya, és la primera peça d'aquesta tipologia que va entrar a la col·lecció del Museu Nacional, donada per un particular l'any 1889. Els frontals romànics són taules de fusta pintades amb colors vius mitjançant la tècnica del tremp d'ou. Com el seu nom indica, es posaven davant de l'altar per embellir-lo i monumentalitzar-lo, especialment en les dates més assenyalades del calendari cristià. És un tipus d'objecte litúrgic poc habitual en l'Europa romànica però que, en canvi, va tenir una gran difusió a la Catalunya dels segles XII i XIII, fet que ha propiciat que se n'hagin conservat més d'una cinquantena. El frontal d'Ix, que presentem aquesta setmana, és considerat un dels més antics, juntament amb el frontal dels Apòstols o de la Seu d'Urgell, que també s'exposa al Museu Nacional. Aquestes dues taules tenen moltes afinitats entre elles i es considera que són obra del mateix taller o, fins i tot, del mateix artista.

El frontal d'altar d'Ix segueix la composició tradicional dels frontals catalans més antics. La taula està formada per un gran plafó central historiat envoltat d'un marc decorat amb sanefes, dibuixos geomètrics i elements animals i vegetals. L'espai figuratiu està dividit en tres carrers verticals. En el central, com és habitual, hi trobem la representació del Crist en Majestat o 'Maiestas Domini', inscrit dins d'una doble màndorla de tradició carolíngia que només trobem en alguns dels frontals més antics. La divinitat està asseguda sobre la volta del cel i reposa els peus nus en el món terrenal. Seguint la iconografia tradicional, el Crist del Judici Final sosté les sagrades escriptures amb la mà esquerra i aixeca la dreta amb gest de beneir.

A diferència del frontal dels Apòstols, els dos carrers laterals de l'antipendi d'Ix estan subdividits en quatre compartiments cadascun. D'aquesta manera, l'artista hi va poder incloure un major nombre d'escenes i de personatges. En sis de les vuit particions hi trobem representats els dotze apòstols, agrupats en parelles de dos. Tots han estat representats amb el nimbe o aureòla de santedat, van vestits amb túnica i porten un llibre o un rotlle a les mans. De tots dotze, els únics que apareixen caracteritzats per poder ser identificats són els dos apòstols principals de Jesús: sant Pere i sant Pau. Tots dos se situen al costat dret de la figura central de la 'Maiestas Domini'. Al compartiment superior hi veiem sant Pere, que porta les claus, i a sota hi trobem sant Pau, amb la barba i la calba característiques però sense l'espasa del seu martiri.

Els dos compartiments restants on no hi ha l'apostolat s'han reservat per a dues escenes de la vida de sant Martí de Tours, el sant a qui està dedicada l'església on es trobava aquest frontal. A l'extrem superior dret i veiem l'escena més coneguda de la llegenda d'aquest sant: Martí, que era un soldat romà, s'apiada d'un pobre que troba al camí, mig mort de fred, a les portes de la ciutat d'Amiens, i li dóna la meitat de la seva capa de militar, que parteix amb la seva pròpia espasa. La tradició diu que el pobre era el mateix Jesucrist disfressat que va voler posar a prova sant Martí. L'escena ha esdevingut un símbol i un exemple de caritat cristiana. L'altre episodi vinculat a la vida de sant Martí el trobem al segon compartiment de la meitat superior del carrer esquerre. Aquí s'hi ha representat un dels miracles realitzats quan Martí ja era bisbe de Tours: el sant, que va tonsurat i porta el bàcul en una mà,

El frontal d'altar d'Ix és una obra mestra de la pintura romànica sobre fusta. La taula ens ha arribat en un estat de conservació excepcional, malgrat les abrasions que ha patit al costat superior esquerre. Els colors de la policromia, obtinguts a partir de pigments minerals i inorgànics, conserven tota la seva brillantor i intensitat malgrat haver estat aplicats fa gairebé 900 anys. Això permet apreciar bé l'alternança de tonalitats que l'artista aplica a la taula per tal de dotar de ritme i contrast les diferents escenes. Tot i que habitualment s'havia considerat que els frontals pintats eren propers a l'orfebreria, ja que eren una alternativa més econòmica als que es feien amb materials nobles, estudis més recents que s'han fixat tant en la tècnica pictòrica com en els models iconogràfics han posat de manifest l'estreta relació que la pintura sobre taula té amb la miniatura i amb la pintura mural. En el cas concret del frontal d'Ix, el seu estil s'ha relacionat sobretot amb els frescos de l'església de Sant Pere de la Seu d'Urgell, un conjunt de pintura mural que seria contemporani d'aquest antipendi i que avui també es conserva al Museu Nacional.

El frontal que presentem aquesta setmana es troba en una de les sales del Museu Nacional que acull el diàleg entre peces de la col·lecció del museu i obres d'art contemporani de la Fundació Suñol en la nova exposició temporal que va obrir al públic el divendres passat. A 'Diàleg intrusos. Tot és present' veurem dinou obres contemporànies confrontades amb peces històriques de les sales amb les quals presenten algun tipus d'afinitat o de contrast, per tal que els visitants estableixin vincles suggeridors i estimulants entre les obres d'art actual i algunes obres mestres de la col·lecció del Museu Nacional. La podeu veure a les diferents sales fins al 7 de novembre de 2021. No us la perdeu!

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)