Esteu aquí

Obra de la setmana #212

Avinguda d'un parc. Paisatge per a una escenografia
dilluns, 23 novembre, 2020

L'obra de la setmana és 'Avinguda d'un parc. Paisatge per a una esconografia', dibuixada pel pintor i escenògraf Pau Rigalt i Fargas (1778-1845).

L'esplèndid dibuix de Pau Rigalt que presentem avui ens mostra un paisatge imaginari ambientat en un parc urbà elegant i ombrívol, d'aires neoclàssics. La composició d'aquesta vista fictícia s'articula a partir de l'avinguda que dona títol a l'obra, un passeig que Rigalt ha traçat amb una atrevida perspectiva diagonal que atorga profunditat i dinamisme a l'escena. En la seva banda esquerra, l'avinguda està flanquejada per una filera d'estàtues de figures masculines i femenines vestides a la manera clàssica, que ressegueix el passeig fins al fons. De la banda dreta, per contra, se n'intueixen pocs detalls, més enllà d'un llarg banc, una filera d'arbres i una font molt evocadora i ornamentada, amb el vas en forma de petxina i un cap de lleó com a brollador.

A l'esquerra de l'avinguda, darrere de les escultures i de la tanca de bardissa que els fa de fons, sobresurten els troncs, les branques i les fulles de l'espessa arbreda que omple el parc, una boscúria tan atapeïda que deixa l'avinguda immersa en una penombra intensa, només truncada per l'aguda llum del dia que arriba del fons del passeig. Aquest joc lumínic, que l'artista ha resolt de manera brillant, és justament un dels elements claus del dibuix. No només perquè tècnicament reforça la perspectiva i l'efecte de profunditat del paisatge, sinó perquè en contrast amb la claror intensa de ple dia que s'entreveu fora del parc, el passeig arbrat queda submergit en una atmosfera íntima i misteriosa, plena de racons amagats de la vista i de la llum. Aquest contrast i aquesta ambientació recollida i enigmàtica és segurament un dels efectes que buscava Rigalt en traçar aquest dibuix.

Com el seu títol ens indica, aquesta il·lustració tan elaborada és un esbós per a una escenografia teatral, una de les tasques en què es va especialitzar Pau Rigalt, considerat per diversos autors com un dels primers paisatgistes moderns catalans. Rigalt pertany a una important nissaga d'artistes. Fill del pintor daurador Bru Rigalt, serà el pare de l'important artista romàntic Lluís Rigalt, que li seguirà els passos com a escenògraf i com a pintor de paisatges, camp en què esdevindrà, sens dubte, un dels millors del segle XIX a Catalunya. Com era habitual en la seva Barcelona natal al tombant del 1800, Pau Rigalt es va formar a l'escola de Llotja, on fou alumne de Pere Pau Muntanya i de Josep Bernat Flaugier. Rigalt arribarà a ser també professor d'aquesta escola, quan el 1825 substitueixi Bonaventura Planella en la càtedra de dibuix, perspectiva i paisatge.

En la seva trajectòria professional, Pau Rigalt es dedicarà, d'una banda, a treballar per l'aristocràcia decorant les estances de nombrosos palaus. De l'altra, com hem dit, s'especialitzarà en les escenografies per a teatres. En aquest àmbit, l'any 1816 és nomenat director artístic i d'escena del Teatre de la Santa Creu de Barcelona, actual Teatre Principal, per al qual realitzarà nombroses escenografies. Aquesta tasca professional ha propiciat que s'hagin conservat un gran nombre de projectes i esbossos Rigalt. Tot i que n'hi ha diversos on predominen els elements arquitectònics clàssics, contundents i ben traçats, el tret definitori de les propostes d'escenografia de Rigalt és el gran protagonisme que hi adopta el paisatge, una singularitat que l'allunya del que era habitual en l'època. El pes que té aquest element en les seves composicions fa que en moltes acabi esdevenint l'autèntic protagonista de l'escena, com podem apreciar molt bé en 'Avinguda d'un parc'. Tot i ser un projecte o esbós, el dibuix que presentem avui està resolt d'una manera molt elaborada. Rigalt ha traçat amb ploma tots els detalls, com les fulles o les escultures, i després hi ha afegit les ombres i les gradacions de to amb l'ajuda de la tinta xinesa i l'aiguatinta. El resultat permet apreciar molt bé l'atmosfera que l'escena imaginada podria transmetre a l'escenari si s'acabava portant a terme.

'Avinguda d'un parc' serà un dels dibuixos protagonistes de la primera conferència del cicle que organitzen els Amics del Museu Nacional en les properes tres setmanes, titulat 'Obra no exposada. Joies ocultes als magatzems'. La primera sessió girarà, justament, a l'entorn del dibuix i del gravat. Si voleu conèixer algunes de les joies que s'amaguen a les reserves del museu i que fa temps que no s'exposen en públic no us podeu perdre aquest cicle. Apunteu-vos-hi!

Més informació de l'obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)