Esteu aquí

Obra de la setmana #213

Al mercat
dilluns, 30 novembre, 2020

L'obra de la setmana és l'escultura 'Al mercat' (1904), modelada per l'artista Josep Montserrat i Portella (1860-1923).

L'obra 'Al mercat' és una de les escultures més emblemàtiques i ambicioses de Josep Montserrat, un artista que va conviure amb el Modernisme i el Noucentisme però no es va voler vincular amb cap d'aquests dos moviments renovadors, mantenint-se fidel al realisme amable i detallista que havia practicat des dels inicis de la seva trajectòria. En aquest sentit, l'obra que presentem és un exemple paradigmàtic tan del seu estil escultòric com de les temàtiques populars que van inspirar les seves creacions més personals.

Aquest grup escultòric singular ens mostra una família pagesa de camí cap al mercat. Els quatre personatges (el pare, la mare, un fill i una filla) porten robes senzilles i van carregats fins al capdamunt de tot tipus d'aviram viu, que els penja cap per avall dels braços i l'esquena. Observant el sòl terrós i les plantes que flanquegen el camí, modelades en la peanya que sosté les figures, sabem que la família encara és enmig dels camps. Sembla, però, que ja els manca poc per arribar al destí. La mainada així ho deixa entreveure tant amb les seves expressions, que els omplen el rostre d'il·lusió, com amb els gestos que fan: la visera amb la mà sobre els ulls per veure millor la llunyania, en el cas del més gran, i la mà dreta alçada amb el dit apuntant cap a l'horitzó, en el cas de la petita.

Justament, un dels trets que destaquen de l'obra és el bon treball fet per l'artista en l'expressió de les emocions de cada personatge i el contrast que deixa entreveure entre els estats d'ànims dels diferents membres de la família. L'entusiasme que transmeten els xics i l'esperança, més matisada, que es pot percebre en el rostre de la mare no són compartits pel pare, que és l'únic dels quatre que no somriu. El cap de família té el rostre seriós, potser perquè se sent esgotat per l'esforç de carregar amb les aus o perquè està nerviós per la incertesa de com anirà la jornada al mercat. Malgrat la nota discordant del seu posat poc alegre, l'escultura no amaga cap mena de crítica social, més aviat al contrari. En aquesta obra, l'artista ens mostra la vida senzilla de la gent humil des d'una perspectiva molt plàcida, amb una clara voluntat d'arribar i agradar a tots els públics.

Proximitat, expressivitat i detallisme

'Al mercat' és una obra ben resolta on trobem representades totes les virtuts que se li van reconèixer en vida a l'escultura de Josep Montserrat: la seva proximitat a les temàtiques populars, la naturalitat i expressivitat dels personatges i la qualitat i riquesa dels detalls de l'escultura. També es va destacar el gran dinamisme del grup escultòric, amb tots els personatges avançant amb pas ferm cap endavant, en direcció a l'espectador. Montserrat era conscient que havia aconseguit una obra molt rodona i per això va enviar-la a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de l'any 1904, on va obtenir una primera medalla. Posteriorment, l'any 1907, l'obra va participar a la cinquena Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, on no va guanyar cap premi. Tot i així, l'escultura devia ser considerada prou meritòria, ja que en acabar el certamen va ser adquirida per la Junta de Museus.

El fet que Josep Montserrat es mantingués al marge dels corrents artístics més renovadors i influents del moment explica que l'obra d'aquest escultor hagi passat bastant desapercebuda tant per la crítica de l'època com pels historiadors de l'art que han estudiat l'escultura del tombant del segle XX. Malgrat tot, Montserrat va tenir una trajectòria prou sòlida dins el cap de l'art. Després d'haver-se format a l'escola de Llotja sota el mestratge de Josep Reynés, va treballar intensament fent projectes d'escultures per a la foneria Masriera i Campins, que intervenia en l'elaboració de monuments d'arreu del món. Alhora, l'artista feia obres més personals amb les quals participava individualment en els concursos de l'època. L'any 1901 va obtenir una plaça de professor a l'escola de Llotja, on va treballar fins a la seva mort.

'Al mercat' serà una de les escultures protagonistes de la segona sessió del cicle de conferències 'Obra no exposada. joies ocultes als magatzems', en què la historiadora de l'art Natàlia Esquinas ens parlarà d'algunes grans peces d'escultura que es troben a les reserves del Museu Nacional. Encara sou a temps d'inscriure-us en aquest cicle. No us el perdeu!

Més informació de l'obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)