Esteu aquí

Diari de la restauració #5

dilluns, 24 juliol, 2017

El juliol de l’any passat vam culminar amb èxit la campanya de micromecenatge per restaurar l’escultura d''El violinista' de Pau Gargallo. Des d’aleshores, l’escultura està immersa en un procés de restauració llarg i complex.
En aquest article, Àlex Masalles, conservador-restaurador de materials inorgànics del Museu Nacional d'Art de Catalunya i Patricia Giménez, de l’Institut Químic de Sarrià, ens posen al dia de les darreres intervencions que s'estan realitzant a l'escultura. Desitgem que sigui del vostre interès!

El violinista: seguim treballant...

El procés de restauració segueix el seu curs, de vegades una mica alentit per les feines que el dia a dia del Museu ens imposa, però sempre mirant de prendre la millor decisió en cada pas que es fa. Ara estem treballant per aplicar el tractament més efectiu contra la corrosió del plom però que, al mateix temps, resulti el menys agressiu per a l’obra.

El desmuntatge de l’escultura ens ha permès veure en directe per primer cop la situació real a l’interior de l’escultura. Al costat de zones on el plom es conserva sense cap tipus d’alteració, trobem altres zones amb corrosió activa que ha generat crostes de carbonat de plom de més o menys entitat. A més, aquestes crostes no són sempre iguals, i se’n troben, fonamentalment, de dos tipus: un de molt compacte i dur, de poc gruix i que sembla que no ataca el plom subjacent, i un altre d’aspecte més granellut i discontinu que penetra de manera molt agressiva dins l’estructura cristal·lina del plom. La seva localització sembla respondre a patrons que encara hem d’acabar d’interpretar.

El millor tractament del plom, amb l'ajut de l'Institut Químic de Sarrià

Actualment, el doctor Salvador Borrós, juntament amb la doctoranda Patricia Giménez, està realitzant a l’IQS un seguit de proves dels diversos tractaments proposats en el projecte de restauració, incloent-hi la reducció electroquímica que inicialment no estava prevista.

Per una banda, s’han realitzat tests de microprojecció per a l’eliminació de la crosta de carbonat emprant diversos tipus d’abrasius, l’objectiu dels quals ha estat la selecció de l’abrasiu més idoni i de les pressions de treball més segures. Cal tenir present que les característiques físiques d’un metall tou com el plom, amb una alta mal·leabilitat, i la duresa de la crosta de carbonat imposen uns paràmetres molt concrets per tal de minimitzar l’erosió de la superfície del plom. Com a mesura de control s’han analitzat les superfícies mitjançant l’EDX-SEM per tal de veure la textura resultant i les restes de l’abrasiu presents al plom.

Per altra banda, s’han efectuat també proves de neteja química amb àcid clorhídric (mètode Caley) i amb complexants, que han estat descartats perquè es consideren massa agressius.

Finalment, s’han proposat proves de reducció consolidant mitjançant un sistema electroquímic. Aquestes tenen com a objectiu trobar una metodologia adient que ens permeti transformar la crosta de carbonat en plom metàl·lic a través de la transferència d’electrons des d’un altre metall amb un potencial d’elèctrode menor. El voltatge i la intensitat baixos utilitzats en aquest mètode possibiliten un procés de reducció suau, i això evita els danys mecànics produïts per la formació de bombolles d’hidrogen durant l’eliminació de la corrosió. En aquest sentit, és molt important la selecció d’un electròlit de composició i concentració adients, que en el nostre cas serà el sulfat de sodi i probablement a una concentració molar de 0,5.

D’aquesta manera, es pretén evitar la formació d’un forat a la planxa de plom, la qual cosa obligaria a una posterior reintegració de matèria. Igualment, es duran a terme proves d’electrodeposició per consolidar les zones més malmeses, tot afegint plom per la cara interna de les làmines.

L’elevada reactivitat de les superfícies tractades fa aconsellable la seva passivació a través de la formació de noves espècies a la superfície. En aquest cas, la formació de sulfat de plom pot ser interessant per les seves propietats inhibidores i estètiques. L’estudi està en procés d’una determinació final.

Mesures necessàries per a la prevenció de riscos laborals

A causa de la toxicitat del plom i de les substàncies que d’ell se’n deriven, i per motius de prevenció i seguretat laboral, abans d’iniciar el tractament per microprojecció, el qual es preveu que ha de durar diverses setmanes, s’ha procedit al condicionament d’una zona específica del taller de restauració i a l’actualització dels equips de protecció individual (EPI) amb l’objectiu de minimitzar tant com es pugui els riscos de contaminació per plom dels restauradors. El taller de restauració s’ha dotat d’un nou aspirador industrial i d’una campana extractora tancada per una pantalla abatible de metacrilat amb un sistema de captació per aspiració, tots dos amb filtres HEPA d’alta eficiència. L’equip de protecció individual constarà de granota de Tyvek, mascaretes amb filtre de partícules FFP3, ulleres de protecció i guants amb màniga. Un test de captació de partícules realitzat durant una simulació de treball ens va confirmar l’eficàcia d’aquestes mesures preventives. Les normatives de salut pública vigents proposen, com a màxim, una taxa de contingut de plom en sang inferior als 10 µgr/dl. Amb anàlisis de sang periòdiques es controlarà l’exposició al plom del conservador-restaurador que durà a terme el treball de projecció.


Detalls dels dos tipus de crosta trobats a l’interior de les planxes de plom.


Imatge del test de microprojecció realitzat sobre provetes de plom carbonatades artificialment.

Resultat de diferents proves de projecció sobre plom carbonatat


 

Test de projecció amb pedra tosca (piedra pómez) sobre proveta carbonatada artificialment. Cada punt o spot correspon a l’àrea afectada per l’abrasiu durant 1, 3, 5, 7 i 10 segons respectivament.


Fotomacrografies obtingudes amb microscòpia electrònica de rastreig de la superficie de la proveta de plom, projectada amb abrasiu de pedra tosca (piedra pómez en pols), on es poden apreciar la rugositat resultant i restes de partícules de l’abrasiu emprat.


Fotomacrografia obtinguda amb microscòpia òptica durant la reducció de la crosta de carbonat (de color blanc a dalt a l’esquerra) a plom metàl·lic (zona grisa fosca a la zona central de la imatge).


Campana d’extracció modificada i aspirador industrial, tots dos dotats de filtres HEPA per minimitzar els riscos de contaminació.

Podeu recordar la proposta d’actuació al post del blog del Museu Nacional ‘El violinista’ de Pablo Gargallo: una qüestió d’incompatibilitat, en el qual el restaurador Àlex Massalles explica els detalls de l’obra, el procés d’estudi i les intervencions que s’han dissenyat per restaurar-la. #SalvemViolinista.