Esteu aquí

L'obra de la setmana #133

Terrer llevantí
dilluns, 11 març, 2019

L'obra de la setmana és 'Terrer llevantí' (cap a 1921), del pintor Nicolau Raurich i Petre (1871-1945).

Nicolau Raurich és un paisatgista amb una forta personalitat i un estil molt singular. Va decidir dedicar-se a la pintura en contra de l'opinió dels seus pares, que volien que treballés al negoci familiar, i va formar-se a Barcelona, Roma i Paris. Els seus inicis foren prometedors, participant amb gran èxit en certàmens i exposicions d'arreu d'Europa. Els paisatges dels primers anys destacaven per la seva puresa i austeritat, amb una atmosfera nostàlgica que recorda les obres de Lluís Rigalt, un dels seus mestres a la Llotja.

Amb el pas dels anys, coincidint amb diverses crisis de salut, Raurich s'anirà tancant en si mateix, aïllant-se del món i de les influències artístiques externes. A partir de 1900 realitzarà una pintura cada vegada més elaborada i densa, que diversos historiadors consideren un precedent de la pintura matèrica de la segona meitat del segle XX.

L'obra que presentem aquesta setmana és un bon exemple del tipus de paisatges de ritme vibrant i un intens empastament que Raurich realitzarà en la seva etapa de maduresa. L'artista hi ha immortalitzat un paisatge lluminós de roca i arbustos eminentment mediterrani. Tot i que no ens indica la localització, la seva similud amb un quadre titulat 'Terrers (Montgat)' fa pensar que 'Terrer llevantí' retrata un fragment de la costa del Maresme. De l'obra crida l'atenció la gran potència del cel i els núvols, que ocupen més de la meitat del quadre, així com la potent volumetria del terrer, que amb el seu relleu tan dens i expressionista gairebé adquireix tocs escultòrics.

'Terrer llevantí' serà una de les obres protagonistes de la visita del mes d'aquest cap de setmana, titulada 'Del bordell al cementiri. Els escenaris de l'artista modern'. No us la perdeu!

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)