Esteu aquí

L'obra de la setmana #158

Europa o la tardor (Pavelló Rothschild)
dilluns, 30 setembre, 2019

L'obra de la setmana és 'Europa o la Tardor (Pavelló Rothschild)' (1917-1920), del pintor Josep Maria Sert i Badia (1874-1945).

Aquest gran plafó decoratiu, pintat a l'oli sobre fusta, formava part d'un cicle de les quatre estacions que decorava les parets del pavelló de caça del Château de Laversine, una de les fastuoses propietats de la família de banquers Rothschild a França. Com el títol ens indica, cada estació estava vinculada a un dels quatre principals continents: Europa era la tardor, Amèrica, l'hivern, Àsia, la primavera, i Àfrica, l'estiu. El conjunt decoratiu, executat entre 1917 i 1920, va ser encarregat pel baró Robert de Rothschild. Amb el pas dels anys i el canvi d'usos del palau, els plafons decoratius es van retirar i es van posar a la venda. De les quatre parts del cicle, el de la Tardor és l'únic que es conserva al Museu Nacional. Els altres tres formen part dels fons del Museu Reina Sofia de Madrid, excepte una part del d'Àfrica que es troba en una col·lecció particular.

L'escena d''Europa o la Tardor' se situa en un paisatge muntanyenc i boirós dins del qual es mou un nombrós grup de figures que pugen i baixen d'un arbre monumental. Aquests personatges, que criden l'atenció per la seva coloració viva i intensa, dipositen sobre unes roques un ampli compendi de fruits i vegetals propis de la tardor, com cols i carbasses. La composició crida l'atenció per la manca de referències al continent que suposadament representa, més enllà de les muntanyes alpines del fons. Aquesta absència contrasta amb les clares al·lusions que trobem en les escenes dels altres continents: des de l'extraordinària vista de Nova York nevada al plafó de l'hivern fins als elefants i els gerros de ceràmica de la de la primavera asiàtica.

Josep Maria Sert, l'autor d'aquest cicle, és un dels pintors catalans més singulars del segle XX. Especialitzat en decorar grans superfícies murals, el seu estil pictòric únic i singular, més deutor del barroc que de les noves avantguardes, va trobar una gran acceptació entre les classes benestants d'arreu del món, que el van contractar per nombrosos projectes decoratius. Va treballar per a les famílies més riques del moment, com els Rockerfeller de Nova York, els Noble de Londres o els Rothschild de l'obra que ens ocupa. Això el va convertir en l'artista català més cotitzat de la història fins aquell moment. A la seva mort, però, el seu estil havia passat de moda i moltes de les seves decoracions van acabar sent retirades i venudes. En els darrers anys, però, s'ha anat recuperant i reivindicant la seva figura.

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)