Esteu aquí

L'obra de la setmana #159

Escriptori arxivador de partitures

L'obra de la setmana és l''Escriptori arxivador de partitures' (1919-1925) de l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949).

L’escriptori arxivador de partitures és, sens dubte, el moble més original que conserva el Museu Nacional del genial arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble d'Antoni Gaudí. Tal com el seu nom ens indica, originàriament estava pensat per guardar-hi partitures musicals, i feia parella amb un piano policromat del mateix estil que, per desgràcia, va desaparèixer durant la Guerra Civil. Aquest moble singular era un encàrrec d'un dels millors clients de Jujol, l'empresari Pere Mañach, el fill d'una família d’industrials barcelonins que en la seva joventut s’havia instal·lat a París per viure de prop la cultura bohèmia de la ciutat. Mañach va ser el primer marxant de Pablo Picasso i va impulsar la carrera de molts artistes catalans emergents. A la mort del seu pare va tornar a Barcelona per fer-se càrrec del pròsper negoci familiar, dedicat a la venda de panys i caixes de seguretat. Pere Mañach, però, no va renegar mai del seu compromís amb la modernitat. Per això, quan l’any 1911 va obrir una nova botiga al carrer Ferran, va decidir encarregar-ne la decoració interior a Josep Maria Jujol. Posteriorment, també li demanaria diferents mobles per casa seva, un dels quals és el que presentem avui.

L’escriptori arxivador de partitures és una peça única i excepcional que posa de manifest la gran capacitat creativa de Josep Maria Jujol en el camp de l’ebenisteria. En plena crisi dels models estètics modernistes, l’arquitecte ens proposa un disseny llampant i colorista, absolutament personal i intransferible, que es troba a anys llum de tot el que s’havia fet fins aleshores a Catalunya. Volumètriament, el moble té unes formes molt senzilles. Allò que li dóna realment una aparença fora de sèrie és el seu singular repertori decoratiu. Jujol ha ornamentat profusament la superfície del moble amb una combinació de taques de colors turqueses, vermells, daurats i negres.

Per aconseguir uns resultats tan especials, decideix prescindir de les tècniques i materials tradicionals i opta per desplegar el seu propi repertori de solucions i recursos. Un dels primers aspectes on introdueix un gir important és en l’elecció de la fusta. L’arquitecte descarta les varietats exòtiques que s’havien posat de moda durant el Modernisme i tria, en canvi, la de pi, una fusta pràcticament proscrita pel seu color massa clar i perquè era considerada un material pobre. D’altra banda, enfront de les elaborades decoracions que els ensembliers modernistes incloïen en les seves creacions, Josep Maria Jujol opta per solucions molt més simples i rudimentàries. La superfície del moble és decorada, d’una banda, amb múltiples incisions rodones, com un clavejat. De l’altra, li confereix un acabat brillant i lluent a partir d’una tècnica pròpia de lacat fruit de la combinació de diferents materials industrials, com ara la goma laca i els vernissos. Els abundants reflexos daurats que veiem sota el lacat s’obtenen a partir de pa d’or i purpurina, un material que l’arquitecte va utilitzar de manera obsessiva en les seves creacions, fins al punt que els seus alumnes batejarien aquest producte amb el sarcàstic nom de “jujolina”.

Si bé la majoria de detalls decoratius són absolutament abstractes, sobre la superfície exterior de l’escriptori abatible, que només és visible quan aquest està plegat, Jujol hi va dibuixar una sintètica escena de paisatge. En aquesta vista, va perfilar amb colradura de plata la silueta de l’església del Sagrat Cor de Vistabella, un petit temple projectat per ell mateix al camp de Tarragona. Per qui motiu Josep Maria Jujol va decidir incloure una referència personal i religiosa tan explícita en un moble que tenia una finalitat exclusivament utilitària? L’explicació sembla que cal buscar-la en les profundes creences religioses de l’arquitecte i en la gran devoció que sentia pel Sagrat Cor de Jesús, una devoció que també era fortament compartida per Pere Mañach.

Els Amics del Museu Nacional visitem aquesta setmana el Palau Güell d'Antoni Gaudí, on es pot veure l'exposició 'Jujol, l'arquitectura del color', dedicada al genial creador d'aquest moble que presentem. Encara queden places per algunes de les visites. No us les perdeu!

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)