Esteu aquí

L'obra de la setmana #3

dilluns, 18 abril, 2016

L'‪‎obra de la setmana és l'absis de Santa Eulàlia d'Estaon, un conjunt de pintura mural romànica que data de mitjans del segle XII i prové d'Estaon, un dels pobles de la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà.

El cicle mural de l'absis d'Estaon crida l'atenció per la seva gran riquesa iconogràfica. Un fet significatiu si tenim en compte que aquest absis és de dimensions força modestes en comparació amb altres conjunts murals romànics del Museu Nacional.

A la volta absidal d'Estaon s'hi ha representat la iconografia habitual que trobem en la majoria dels absis catalans. El Crist en Majestat del Judici Final domina l'escena inscrit dins d'una màndorla. És flanquejat a banda i banda per un serafí i un querubí, àngels de sis ales molt habituals en el romànic català, i pels arcàngels Gabriel i Miquel, vestits amb robes imperials bizantines. La figura de Crist també és acompanyada, a dalt i a baix, pels símbols dels evangelistes. A la banda del cap hi trobem l'àngel de Mateu i l'àguila de Joan, mentre que al costat dels peus hi veiem el bou de Lluc i el lleó de Marc. Aquest darrer animal crida l'atenció per les seves dimensions i perquè sembla més un ós que no pas un lleó.

A la meitat inferior de l'absis d'Estaon, a diferència de la superior, hi trobem un programa iconogràfic força original. El tradicional apostolat ha estat substituït, a la part central, per una representació del baptisme de Crist per part de sant Joan Baptista. Els acompanya un àngel que sosté la túnica de Jesús. La resta de personatges del registre central són quasi tots femenins: a l'esquerra de l'escena del baptisme hi veiem la Mare de Déu i santa Eulàlia, la màrtir titular de l'església, mentre que a l'altra banda de la finestra central s'hi han representat santa Agnès i santa Llúcia.

L'autor de les pintures d'Estaon és un artista força modest que, tot i així, versiona i reprodueix amb una certa solvència uns models artístics de qualitat que segurament s'inspiren en els grans cicles pirinencs del cercle de Pedret, com el Burgal o Àneu. L'estil del mestre que va treballar a l'absis és clarament diferent del que va treballar als murs laterals de l'església d'Estaon. Aquest altre mestre és l'autor dels dos fragments de pintura que fa poc han entrat a formar part de la col·lecció del museu a través de la donació Gallardo i que es poden veure actualment en una de les sales d'exposicions temporals.

Més informació de l'obra aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)