Esteu aquí

Obra de la setmana #201

Sant diaca
dilluns, 7 setembre, 2020

L'obra de la setmana és 'Sant diaca' (cap al 1300), una escultura anònima procedent de la Vall d'Aran i vinculada al taller artístic de l'antiga catedral de Sant Bertran de Comenge.

Aquesta bella imatge, tallada en fusta de bedoll i amb restes de policromia, ens mostra un jove sant diaca assegut, vestit amb les robes pròpies de la seva condició d'ajudant del bisbe. El personatge, potser el protomàrtir sant Esteve, té alçada la mà dreta amb gest de beneir, mentre que amb l'esquerra ens mostra un llibre obert, probablement la Bíblia o l'Evangeli. La talla és una obra de gran qualitat que presenta els trets característics dels inicis de l'art gòtic. Tot i que l'escultura encara manté la rigidesa i el hieratisme propis de l'art romànic anterior, l'artista que la va tallar intenta allunyar-se de les formes del passat dotant la figura d'un gran naturalisme, unes faccions gràcils i harmòniques i un gran sentit de la monumentalitat.

El 'Sant diaca' forma part d'un grup de talles sedents de fusta que constitueixen una de les manifestacions més interessants dels inicis de l'escultura gòtica a Catalunya. Aquestes imatges, cinc de les quals es conserven al Museu Nacional, estan estretament relacionades entre elles perquè tenen trets estilístics propers i comparteixen un origen comú: la majoria provenen de diferents localitats de la Vall d'Aran. El vincle entre les escultures s'observa sobretot en la manera similar de resoldre els trets fisionòmics i els plecs de les robes. El fet que una d'aquestes imatges, una santa no identificada, conservi una inscripció que diu que va ser feta "al convent de Sant Bertran" ha permès vincular aquest grup d'obres amb el taller catedralici de Sant Bertran de Comenge, diòcesi a la qual va pertànyer la Vall d'Aran fins l'any 1805.

Més enllà de la qualitat de de la seva talla, el 'Sant diaca' és una escultura especialment interessant perquè fa pocs anys es va descobrir que no es tractava d'una imatge de culte aïllada sinó que havia format part d'un retaule-tabernacle d'estructura força complexa. El 2014 es van trobar a l'església de Santa Maria de Cap d'Aran diferents elements de fusta que havien format part d'un baldaquí d'època moderna però que, per la decoració que presentaven, era evident que tenien un origen més antic. Després de restaurar-los i estudiar-los, es va descobrir que constituïen aproximadament la meitat d'un antic retaule-tabernacle medieval. Aquest moble originàriament estava constituït per una capelleta o tabernacle central de base quadrada, que tenia a banda i banda dos parells de portes o ales articulades que tancaven el tabernacle tant pels costats com per la part frontal, ocultant totalment la imatge sagrada que es guardava a l'interior. Aquestes ales estaven dividides en diferents compartiments que allotjaven baixos relleus de fusta dels quals no s'ha conservat cap vestigi. Sí que s'ha conservat, per contra, el tauló del fons del tabernacle. Gràcies a les mides i a la decoració d'aquest fragment, s'ha pogut deduir que la imatge central d'aquest moble era justament el sant diaca que es conserva al Museu Nacional. Això ha permès saber que aquesta talla procedeix de Santa Maria de Cap d'Aran, tot i que anys més tard es va traslladar a Sant Esteve de Tredòs.

El tipus de retaule-tabernacle del qual formava part l'escultura que presentem és insòlit a Catalunya perquè pràcticament no se n'han conservat exemples similars. Per contra, se sap que és un tipus de moble litúrgic que va ser bastant abundant arreu d'Europa durant el segle XIII, especialment al nord i particularment a Suècia. Justament, el ''Sant diaca' es troba actualment cedit a l'exposició 'Nord&Sud' del Museu Episcopal de Vic, una mostra molt interessant amb obres de gran qualitat on s'expliquen els vincles artístics entre Catalunya i Noruega, el sud i el nord d'Europa, a l'Edat Mitjana. Aquesta exposició ha permès exposar junts per per primera vegada l'escultura del sant diaca amb el retaule-tabernacle del qual havia format part. Les dues peces es podran veure juntes a Vic fins el proper 15 de setembre. 

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)