Esteu aquí

Obra de la setmana #210

La galeria
dilluns, 9 novembre, 2020

L'obra de la setmana és 'La galeria' (1928), del pintor, ninotaire i crític d'art Feliu Elias i Bracons (1878-1948).

'La galeria' és una de les pintures més emblemàtiques i representatives de l'art català dels anys vint i trenta del segle XX. El seu autor, Feliu Elias, hi va saber plasmar l'essència del seu estil pictòric, convertint-la en una de les millors obres de la seva producció. La pintura, però, és només una de les vessants d'aquest creador polifacètic, que a la seva època no va deixar mai indiferent a ningú. Sota el pseudònim 'Apa', Elias va desplegar una intensa activitat com a humorista gràfic que li va atorgar una gran popularitat. En la seva faceta de ninotaire, va fundar el setmanari satíric 'Papitu' i va col·laborar en gairebé totes les revistes d'humor del moment. Els artistes del seu temps, però, el coneixien sobretot per les seves dures i temibles crítiques artístiques que firmava amb el pseudònim de Joan Sacs, nom sota el qual també va publicar diferents estudis sobre teoria i història de l'art. Això ha fet que, juntament amb Rafael Benet, sigui considerat un dels primers historiadors de l'art català contemporani. Al costat d'aquestes dues activitats amb una gran presència mediàtica, Elias és autor d'una sòlida trajectòria com a pintor, molt més discreta i desconeguda del gran públic, en què l'artista cerca plasmar la seva visió de la modernitat a través d'un realisme minuciós, perfeccionista i detallista.

A 'La galeria', Feliu Elias ens mostre un home jove a l'interior d'una estança que observa l'exterior en silenci a través de la vidriera de la galeria que dona títol a l'obra. El personatge, amb la mirada perduda i una expressió seriosa i melancòlica, té el cap i l'espatlla recolzats sobre l'estructura de fusta del gran finestral i està mig assegut sobre una taula parada on deduïm que ha estat dinant fins fa poc. La llum del dia que es filtra pels vidres de la galeria il·lumina l'estança amb una claror tènue i suau que dota l'espai d'una atmosfera calma i apagada, com congelada en el temps.

Quan Feliu Elias va pintar aquesta obra ja havia deixat enrere la tècnica de pinzellades entrecreuades inspirada en la pintura d'Isidre Nonell i aquí opta, en canvi, per petites pinzellades foses amb les quals s'emerça a representar-nos els diferents objectes i elements de l'escena amb una precisió i un realisme gairebé fotogràfics. En aquest sentit, el personatge masculí i la galeria on es recolza comparteixen protagonisme amb la magnífica natura morta que trobem en la taula parada, on l'artista fa una descripció minuciosa de la cadira Thonet, els plats i coberts, el pa, el got i l'ampolla de vi. El plat decoratiu penjat a la paret completa i equilibra la composició i permet a Elias una darrera exhibició de virtuosisme detallista. Malgrat que la representació de l'espai i els objectes no és perfecta i presenta alguns defectes, especialment en la definició de la perspectiva i la relació entre la cadira i la taula, Feliu Elias aconsegueix traslladar a l'espectador amb gran mestratge tant la textura dels objectes representats com, sobretot, la incidència de la llum que els il·lumina suaument.

El realisme quiet i minuciós de Feliu Elias està inspirat en la pintura de l'escola holandesa, especialment en la figura de Vermeer, i té vincles clars amb el moviment contemporani alemany de la Nova Objectivitat, un corrent figuratiu i realista sorgit com a reacció a l'impressionisme. La pintura d'Elias és, per tant, plenament moderna, i a través d'ella l'artista intenta definir un estil propi que s'allunyi tant de les avantguardes, que rebutjava, com del Noucentisme mediterrani que predominava a Catalunya, al qual no va voler mai adherir-se. La seva obra detallista i minuciosa, però, no va ser ben entesa pels seus contemporanis, que creien que Elias hi buscava un perfeccionisme acadèmic passat de moda. 'La galeria', per exemple, va ser rebutjada pel crític d'art Rafael Benet, que considerava que l'artista s'havia preocupat massa pels aspectes tècnics de l'obra i n'havia descurat d'altres. Josep Llorens Artigas, al seu torn, afirmava que Elias "confon lamentablement la realitat i la materialitat" i considerava que les seves obres ni eren art ni eren pintura. Malgrat les crítiques, Feliu Elias es va mantenir fidel al seu art, als seus principis i al seu estil singular que l'allunyava de tots els seus contemporanis.

'La galeria' de Feliu Elias serà una de les obres protagonistes de l'activitat en línia que els Amics oferiran aquest cap de setmana, titulada 'La Catalunya dels anys trenta. Entre la tradició i la modernitat'. La proposta anirà a càrrec de Martí Casas i Payàs, periodista i historiador de l'art. Encara sou a temps d'apuntar-vos-hi. No us la perdeu!

Més informació de l'obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@Tinet2puntzero)